Categories
RACOCATALA.CAT - Raco Català

OPINIÓ – Oriol Ibàñez: L’única sortida

L’independentisme pot mirar-se al mirall prou satisfet. La Diada nacional és el punt clau anual per mirar el seu estat i la del 2021 era una nova prova del cotó.

Després d’un any i mig de pandèmia mundial en què les circumstàncies en què s’han dut a terme les mobilitzacions a les diades d’ençà del 2012 impliquen tot el contrari del necessari per evitar contagis, la diada d’enguany, la primera d’ençà del nefast març del 2020 en què hi havia l’opció de fer quelcom similar als anys anteriors a la pandèmia, era una prova de foc.

I de nou vam veure els carrers del centre de la capital catalana curulls de gent d’arreu del país mobilitzada i amb un clam clar: l’assoliment de la independència.

És obvi, més enllà de l’estúpid ball de xifres habitual, que hi havia força menys gent que a mobilitzacions passades. És clar. I per diferents motius. La pandèmia n’és un. No és fàcil cridar la gent a fer aglomeracions quan els estralls de la pandèmia són tan recents, tot i la millora de les dades el virus, òbviament, segueix corrent i els índexs de vacunació, tot i elevats, no impliquen una seguretat total. De ben segur que molta gent va preferir quedar-se a casa i veure-ho per la televisió o assistir a actes de commemoració de la Diada de més petit format i no anar a una aglomeració malgrat la recomanació de dur mascareta i mantenir la distància, fet difícil d’aconseguir. Això però, no vol dir que aquesta gent renunciï al projecte o no sigui la primera a assistir al col·legi electoral a dipositar el seu vot a favor de la independència.

Un cop dit això tampoc no es pot obviar que l’independentisme, anímicament, no es troba en el seu millor moment. D’ençà de la violència del primer d’octubre s’han encadenat molts moments de molta duresa que han provocat diferències estratègiques, menors del que es vol aparentar, tanmateix, l’aparició de nous partits amb una faceta de molta més bel·ligerància però poca concreció a l’hora de dur a terme el projecte i finalment una tensió minoritària però molt sorollosa que també vam poder veure a la diada. Tanmateix enguany també hem pogut veure com a les urnes l’independentisme no és que segueixi sent fort sinó que supera, per primer vegada el 50 % del vot.

Així doncs, onze anys després de la seva eclosió massiva -sense menystenir, és clar, moviments anteriors com les consultes populars, la reivindicació de les infraestructures o la plataforma pel dret a decidir: indispensables per entendre el salt decisiu del 2010- l’independentisme ha demostrat que segueix sent una opció política transversal, àmpliament majoritària a les urnes i al carrer que cal tenir en compte i no es pot menysprear. L’Estat espanyol ja no pot fer servir la idea del suflé, ha quedat demostrat que l’independentisme no defalleix malgrat els cops, la repressió ni una pandèmia mundial. A partir d’aquí hi poden haver diferents canins per prendre però cal tenir clar que tots acaben al mateix lloc: en una república catalana independent. Potser, senzillament, perquè malgrat la seva dificultat és l’única solució viable, útil i efectiva per Catalunya i, en definitiva, pels seus ciutadans.

 

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *