Categories
RACOCATALA.CAT - Raco Català

OPINIÓ – Jordi Miró: Els indultats al carrer, la llibertat empresonada

Aquest mes de juny hem pogut veure com sortien de la presó (després d’haver complert prop de quatre anys de reclusió pel fet de permetre al poble català expressar-se a les urnes, per l’únic delicte de permetre votar) els 9 presoners independentistes, membres del govern i dirigents d’entitats socials, empresonats i condemnats per l’1-O. La lluita del govern a l’exili durant aquests més de tres anys ha servit per denunciar les mancances democràtiques de l’estat espanyol, que ha perdut fins ara en tots els tribunals espanyols la petició d’extradició dels membres del govern exiliat: va perdre la demanda d’extradició del president Carles Puigdemont a Alemanya, de la consellera Clara Ponsatí a Escòcia, dels consellers Lluís Puig, Toni Comín i la del president Carles Puigdemont a Bèlgica. Cap d’aquests països va acceptar la demanda d’extradició dels jutges espanyols sota l’acusació del delicte de sedició. Aquesta derrota de l’estat espanyol en el camp internacional contra els dirigents independentistes a l’exili ha deteriorat molt la seva imatge a nivell internacional. A més, tot fa pensar en la propera derrota de l’estat espanyol: la petició dels jutges espanyols de treure la immunitat als europarlamentaris independentistes exiliats, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, podria patir un revés judicial que obligaria l’estat espanyol a deixar sense efecte les ordres de extradició i permetre el lliure retorn a Catalunya dels eurodiputats exiliats, el retorn a la seva circumscripció electoral.

Per què Espanya ha donat finalment l’indult als independentistes empresonats per l’1-O? En cap cas és que el govern espanyol hagi tingut un impuls democràtic, tot al contrari, Espanya segueix sent, junt amb Turquia, un dels països on es vulneren més els drets dels ciutadans i en especial els de les minories nacionals oprimides dintre del seu territori. Cal recordar el recent i contundent informe del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides que instava a demanar a Espanya a alliberar els presos polítics i es preguntava qui havia estat l’autor d’aquesta violació dels drets fonamentals. Carles Puigdemont, en una compareixença des de la localitat Els Banys i Palaldà, a la Catalunya Nord, ha assegurat que “l’indult als presos de l’1-O va ser una exigència del Consell d’Europa, i que a més no haurien d’haver estat a la presó”.

L’estat espanyol s’ha vist obligat a deixar anar els presos polítics independentistes per diversos factors. En primer lloc, l’estratègia repressiva de la presó no ha tingut els resultats esperats, tret d’alguna excepció. L’estat ha pretès treure del debat polític l’objectiu de la independència de Catalunya. L’objectiu de la repressió i l’empresonament no era altre que, per una banda, una operació de càstig exemplar i, per una altra, un intent de fer que el debat i els objectius de l’independentisme català se centressin tan sols en la lluita antirepressiva.

Evidentment, la majoria de l’independentisme català no ha caigut en el parany d’acceptar l’abandonament de la lluita per la independència a canvi de la llibertat dels presos. La solidaritat amb els presos, exiliats i represaliats s’ha mantingut sempre  d’una forma multitudinària i exemplar, tot i no abandonar l’objectiu central de la lluita, que és la llibertat de Catalunya.

Un dels altres factors que han influït decididament l’estat espanyol a donar a correcuita els indults, a més de les possibles condemnes del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, ha estat el calendari internacional. En aquest sentit, cal recordar la cimera de l’OTAN, que es farà el proper any a Espanya, i la presidència espanyola de la Unió Europea del segon semestre del 2023; tot això amb unes eleccions espanyoles a la vista. El PSOE té pànic al fet que la propera agenda internacional es vegi condicionada per l’independentisme català i és per això que  necessita desactivar-lo ràpidament.

El fet d’haver donat els indults als presos independentistes catalans no ha canviat pas la posició d’Espanya amb Catalunya, que no és altra que la repressió i la negació de les llibertats. Hem de tenir present que la repressió no s’atura: tenim més de 3.500 encausats pel referèndum d’independència de l’1-O; l’endemà dels indults i sortida de la presó, el Tribunal de Cuentas obre una altra peça per malversació de fons públics en la preparació de l’1-O en què es demana una fiança col·lectiva de 5,42 mil.lions d’euros que, en cas de no pagar-la, implica l’embargament dels bens dels més de 40 càrrecs polítics encausats, entre els quals hi ha l’expresident de la Generalitat, Artur Mas; el president a l’exili, Carles Puigdemont, o alguns acabats de sortir de la presó, com el conseller Raül Romeva o el vicepresident Oriol Junqueres.

Per més escarni, la ministra portaveu del govern espanyol declara, el dia després de l’indult, que el govern ha fet un gran esforç per la convivència amb l’indult i que espera que el independentistes “hagin après la lliçó”. Ha deixat clara la posició espanyola respecte a un possible referèndum d’autodeterminació per Catalunya, la portaveu ha insistit en el “NO de l’executiu al referèndum”. Com diu la consellera a l’exili i eurodiputada, Clara Ponsatí, “Espanya ni perdona ni negocia”.

L’independentisme sap quin és el camí i en cap cas s’hauria de desviar de l’objectiu, que no és altre que la independència de Catalunya. Cal persistir més que mai en la lluita, no deixar-se enganyar pels cants de sirena de l’estat, ja coneixem prou bé la tàctica “del garrot i la pastanaga”. Qualsevol temptació de tornar a l’autonomisme ens porta a una via morta. Hem d’aprofitar que els independentistes som molts, més que mai al llarg de la història, i que superem el 52%. Per quin argument el 48% hauria d’estar més legitimat a mantindre Catalunya dins l’estat espanyol?

Sense renúncies!

La independència és l’únic camí!

 

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *