El filòsof Josep Maria Esquirol ens explica: “Esborrar el nom i assassinar el jo van junts. Una amiga que, gairebé sense aixopluc, se sentia cada cop més colpida pel sofriment i la impotència, em deia: “Espero no perdre el nom”. Tant de bo que no el perdi mai, perquè no deixi de ser anomenada, considerada. Tant de bo que no perdi mai aquest primer abric que és també l’última esperança”. Continua llegint
Font: Social.cat – Read More
Opinió – Jordi Esteban: Soc en tal i algú compta amb mi: entitats socials i autoestima
