Categories
RACOCATALA.CAT - Raco Català

OPINIÓ – Francesc Tirador: Golovin, la hipocresia dels falsos liberals

Un liberal és un enemic declarat de la ‘res publica’ i un paladí del lliure mercat. Li poden ficar més sucre, dissimular-ho, explicar que el que cerquen és que tot vagi millor per a tots, però no haurien d’enganyar a ningú. El que busquen és rebaixar l’Estat i la cobertura social per engrandir i donar ales al capitalisme més salvatge i mercadejar amb tot, també amb béns i drets tan essencials com la salut o l’educació que haurien d’estar garantits i lluny de les seves grapes mercantilistes. Tot ho fan en vistes d’un objectiu soterrat i que sempre negaran; implantar un sistema clientelar basat en els diners, els favors, l’extracció social on tot té un preu i està a la venda. La seva “llibertat” i benefici se sustenta en l’explotació i la pèrdua d’autonomia de la resta de la humanitat. Les seves macroxifres i miracles econòmics es basen a convertir la “precarietat” en “flexibilitat”, la “inestabilitat laboral” en “mobilitat” i fer atractiu un sistema econòmic que condemna la majoria de la població a viure al dia.

Com a bon producte del capitalisme, han agafat la paraula “llibertat”, se l’han apropiada, li han llevat completament el significat i l’han convertida en sinònim de “benefici propi” i “desprotecció social”. Són molt proiniciativa privada, però no són pocs els que necessiten l’Estat, per acció o omissió, pels seus negocis i enriquiment personal. Per molt que se n’anomenin, no tenen res de liberals. Són els mantinguts per excel·lència del ‘Gran Germà’, malgrat que et voldran fer creure que els ‘paràsits’ no són ells, sinó l’empleat públic que treballa a l’administració i presta un servei a la ciutadania. Són també els reis de “privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues”: Quan un negoci seu fracassa, toca “rescat” i que el forat de les seves butxaques es tapi amb diners del contribuent. 

Si rasqueu una mica a sota d’un personatge que s’autodefineix com a liberal, hi trobareu algú que viu de la política com assessor, expert o consultor, o comparteix la seva vida amb algú que s’hi dedica. També coneixereu a sociòpates de manual a qui els hi plouen els quartos des del bressol i només busquen maneres de pagar menys diners en impostos i contribuir el mínim al bé comú.

I una derivada igual d’execrable: els ‘enfants terribles’. Autèntics negats per la vida productiva que s’aparten, només aparentment, del negoci familiar per dedicar-se a professions ‘més liberals’ i a fer el ronso. Amb el que guanyen ben dignament no es podrien pagar viatges, estades, vicis i àpats i encara menys un pis a la zona Upper de Barcelona, una casa d’estiueig a l’Empordà i una a la Cerdanya per quan toca esquiar. De sota mà -mai en parlen- reben “la pagueta” dels papàs, i ens volen fer creure que els hi “va molt bé”. A canvi, amb la seva existència econòmicament garantida, exerceixen com els seus intel·lectuals orgànics; pontifiquen imbuïts d’una autoimposada autoritat contra aquells qui lluiten per una societat més justa, sense privilegis i es mouen altruistament per causes que beneficien la col·lectivitat, perquè no comprenen com algú pot fer alguna cosa pels altres sense esperar una compensació a canvi.

Siguin del tipus que siguin, són tots uns farsants i amorals que pretenen alliçonar a la resta exhibint una impostada superioritat moral i volen fer creure que “tot a la vida s’ho han guanyat”. Aquestes figures poden ser atractives per qui no tingui escrúpols o es mogui per l’ambició, però heus aquí la farsa, es creuen que els diners els fan lliures, i no veuen que en veritat són els més esclaus per les servituds i vicis que els hi comporten. El seu supremacisme els fa pensar que són els únics assenyats per a guiar el poble. Uns nous il·lustrats que, a diferència del moviment del segle XVIII, han canviat el “tot per al poble, però sense el poble” per un “tot per a mi, a costa del poble”. Políticament, són extrema dreta, les seves “causes” són socialment nocives i per molt catalanistes que es presentin, entre la pàtria i el capital, la història ens demostra quina és la tria que sistemàticament fan els seus predecessors i es comuniquen en el mateix idioma que les elits de l’altra banda del pont aeri. Ayuso i el seu PP són el seu referent. 

Aquests ‘liberals’ no aporten res a la societat i com s’ha demostrat recentment amb el cas d’Alexander Golovin són uns hipòcrites. Gent que s’omple la boca defensant la iniciativa privada com a motor de tot, que critiquen els treballadors públics i els seus sous, però ai, las! Al senyor Golovin li han plantat un càrrec a la Generalitat com “assessor especial” al Departament de Recerca i Universitats, un sou de 51.000€ l’any i no ha trigat ni tres segons a embeinar-se el seu liberalisme de pa sucat amb oli i acceptar-lo amb el millor dels seus somriures impostats. El més galdós és que gent que es proclama defensor de la meritocràcia, veuen normal que es premiï amb aquest càrrec a un company que no té ni carrera universitària ni experiència laboral acreditada en el camp que se’l requereix.

A Madrid ho fan millor, a aquesta gentola els hi regalen un títol d’universitat privada per dissimular, a qui no, a pèl. Els amics d’en Golovin es limiten a dir que “és un crack” a Twitter per defensar un fitxatge que fa una pudor que tomba d’esquena i que si el beneficiat fos d’esquerres, l’haurien destripat, criticat i exposat com a evidència de “la corrupció moral del sistema públic”. Tot molt congruent…

I que la principal defensa que s’han empescat la colla liberal sigui que la resta de la humanitat sentim “enveja” del seu sou, és senzillament que no han entès res i que la seva escala de valors no s’aixeca ni un pam del terra. Per algú que només entén de diners, viu pels diners i jutja els altres pels diners que cobra o genera, és normal que no entengui de conceptes com decència, coherència, integritat i que són molts els qui prefereixen guanyar menys i ser conseqüents amb una escala de valors i manera de pensar. 

Descuidant la matusseria dels partits a l’hora de col·locar la jovenalla a les institucions i anant-los fent pivotar de càrrec en càrrec i d’administració en administració segons els seus interessos, a un perfil com el de Golovin fa només uns anys se l’hauria captat, esponsoritzat i preparat per accedir a un lloc destacat a la Generalitat arribada la trentena. En aquest cas, potser atrets per la projecció mediàtica del personatge, han decidit cremar etapes i endollar-lo sense miraments, ni formació, pensant-se que la gent és estúpida i l’acolliria com “un dels millors”. Tot plegat recorda a l’astracanada de Bibiana Ballbé i el seu nomenament pel Centre d’Arts Santa Mònica. Si Golovin és intel·ligent, callarà, cobrarà i farà el què s’espera d’ell: res en particular. Si vol destacar o desplegar el seu pensament classista, hauria de caure pel seu propi pes com va passar amb Ballbé a causa de la seva vacuïtat. 

El més insultant de tot plegat és que una administració fitxi a algú que no només és un enemic declarat del sector públic, sinó que vagi a Universitats qui ha manifestat obertament que considera un error la rebaixa de les taxes universitàries. Aquests seran els consells que oferirà Golovin al Departament? Convertir la universitat en un club elitista i expulsar els estudiants per raons econòmiques? Aquesta és la meritocràcia real dels liberals; privilegiar els rics i negar la igualtat d’oportunitats a la resta. Amb ells l’ascensor social s’encalla al primer pis i no el vénen mai a arreglar. 

Golovin a més ha tingut la santa barra de criticar el sou dels treballadors públics. A diferència d’ell, que es mou en esferes de favors i de poder com queda clar amb el seu nomenament, la majoria de personal de l’administració ho són per oposició, no pel dit d’algú de la conselleria. Ho són a base de renúncies prèvies personals, familiars i laborals, a l’esforç i una inversió en temps i diners per aconseguir aquest objectiu, i el més important, fitxen i presten un servei a la ciutadania. A ell per entrar a cobrar de l’administració pública i tenir un sou molt superior dels que criticava només li ha calgut esforçar-se per caure en gràcia.

Golovin fa tota la fiaire d’haver estat col·locat a dit, i punt, i pel seu càrrec d'”assessor especial” en una matèria com la universitat no cal ser un geni per adonar-se que a Catalunya hi ha gent molt millor preparada que ell. Docents, gestors, rectors amb coneixements i experiència, per donar els consells i apuntar una estratègia adequada a la consellera Geis. Algú realment creu que un membre d’un ‘think tank’ falsament liberal i sobrerepresentat als mitjans de comunicació està per sobre d’algú que provingui del món acadèmic?

Per justificar el despropòsit i intentar aplacar la indignació, han escampat que ha estat escollit en un procés de selecció i ell, òbviament, era el millor. Si costa d’imaginar que se’l pugui considerar seriosament pel lloc més enllà de fer-lo figurar i que “emprengui” en el sistema públic, encara resulta més increïble que sigui “el millor”. Desconec si els altres futuribles també els van anar a cercar a tertúlies televisives com l”Opina Youth’, perquè seria l’única manera d’explicar aquesta superioritat de Golovin sobre la resta. La majoria dels participants en aquest programa són joves envellits amb menys personalitat que una torradora, repetint consignes de partit.

El que sí que conec és el vell truc de l’administració pública quan no hi ha concurs i volen dotar el candidat d’una pàtina de legitimitat que justiqui la seva contractació: Organitzar una pantomima en forma de procés selectiu, trucar a un parell de persones més que no se’ls pot qualificar d’aspirants, perquè no tenen cap mena d’opció a aconseguir el lloc, i que interpreten, sense saber-ho, el paper de mers figurants.

Si l’entrevistador és intel·ligent, es limitarà a conversar amb l’enganyat, fer una mica de comèdia i clourà el tercer acte trucant-lo quan toqui per dir-li que no és l’escollit i punt. Si l’entrevistador és un ruc, el més habitual, es passarà el que duri la trobada discutint la idoneïtat de qui té davant per accedir al càrrec, posant en dubte la seva preparació i currículum, en un intent matusser de fer-li veure que “no dona el perfil”. L’entrevistat, que no entendrà res en un primer moment, si és intel·ligent, passarà ràpidament de l’estupefacció a qüestionar-se com pot ser que si tenen el seu currículum i és tan dolent, perquè li han trucat. Immediatament, s’adonarà de la xarada i es cagarà molt fortament -i per dins- en l’inútil que li han plantat a un pam per haver-li fet perdre el temps d’una manera tan miserable . 

Amb aquesta “selecció” obtenen un escollit “lliure de tota sospita” de privilegi. Quan algú gosi posar en entredit les capacitats del ‘nou’ diran sense que els hi caigui la cara de vergonya, “hi havien més candidats i es va triar el millor”.

Si qui ha escampat l’existència d’aquest “procés selectiu” a la Conselleria de Recerca i Universitats pel càrrec d'”assessor especial”, es pensa que la contractació de Golovin queda així justificada, ho porta clar. Hauria d’explicar amb tots els ets i uts el perquè d’aquest fitxatge.

I arribats a aquest punt, toca guardar un minut de silenci pels principis que mai va tenir de l’Alexander Golovin. Ell, com Susana Díaz, a qui tant vilipendiava, ha acabat treballant a l’administració pública, vivint d’un sou a “costa d’un contribuent que està passat una situació poc complicada” com havia criticat no fa massa. Almenys, agradi més o menys, Díaz s’ha presentat a diverses eleccions i la van votar els seus ciutadans, a Golovin ens l’hem d’empassar amb patates amb la promesa que és “un crack” i que és “el millor” per al lloc. Díaz, com a mínim, governava i excerceix ara de cap de l’oposició, Golovin dubto molt que faci massa cosa de profit i que les seves idees, les que ha tingut, les que té actualment i les que li vindran en un futur valguin 51.000€ l’any. La seva barra i hipocresia, sí. 

 

I de què treballarà Susana Díaz si no és a l’administració pública?

— Alexander Golovín (@andersivera) December 2, 2018

 

Si és a costa d’un contribuent que està passant una situació molt complicada, sí, és un problema.

— Alexander Golovín (@andersivera) November 12, 2020

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *