No vacunats i premis en una societat infantilitzada

En algun moment que no tinc constància d’haver viscut -perquè segurament em va pillar despistat-, les coses van canviar tant que va deixar de ser considerat com un valor actuar pensant en el bé comú i van començar a premiar-se les actituds individualistes. I, si m’ho permet, egoistes. I, sí, efectivament, parlo de la possibilitat plantejada avui consistent en oferir incentius perquè qui encara no s’ha vacunat ho faci. Quins incentius? Doncs a canvi de fer l’esforç de permetre rebre la vacuna es proposen descomptes en teatres, en concerts o en albergs. SEN-SA-CI-O-NAL!

O sigui, servidor de vostè, que té consciència de formar part d’una comunitat, d’un grup humà que conviu, em vacuno quan em toca perquè crec que és el que haig de fer pensant en mi, en la meva família i en la resta de la societat, i veig que a qui premien és als que només pensen en ells i que, a més, ho argumenten invocant la seva llibertat individual. I, no, no, el problema no són els descomptes, que al final no deixen de ser els cacauets de la cosa, el greuge és el fet. Perquè donar caramelets als nens que es porten bé envia un missatge, crec, molt lamentable. És un paternalisme i un infantilisme en estat pur que s’escampa com un perfum per un ascensor en una societat on l’esforç, el sacrifici i el dolor han mort. I sense aquests valors, que són una putada, sí, però són la vida, qualsevol es creu amb dret de reclamar els “seu” dret a no patir, a no afrontar, a no comprometre’s. I d’aquesta manera, quan toca entomar els deures allò és el correcamins fugint del coiot. I sense necessitat de cap producte de la marca ACME.

Servidor de vostè, ciutadà que intenta fer les coses perjudicant el mínim possible a la resta de persones humanes, no necessita rebre cap premi. Fer el que toca i en nom de la sensatesa social no hauria de merèixer cap aplaudiment. Encara que visquem al món del “m’agrada”, on permanentment necessitem que ens facin cas i que ens diguin que som molt bons. Comprovar com se li donen copets a l’esquena a qui només pensa en ell (o en ella, o en elli) i que, a més, haguem de suportar els seus discursets morals (i mèdics), que no aguanten la bufada d’un botellonaire a les cinc del matí després de beure’s fins i tot l’aigua dels gerros… home, miri, no. Fins aquí.

No pot ser que per incentivar la vacunació es donin premis de fireta de festa major. Això ha de funcionar, justament, al revés. Vostè no es vol vacunar? Perfecte, però llavors no pretengui fer la vida que sí que han de poder fer els conseqüents. No vacuna, no premi. No vacuna, no restaurants, no teatres, no cinemes, no camps de futbol, no avions. Discriminació? No, no, al contrari, la discriminació és que qui no es vol vacunar, usant la seva llibertat -només faltaria-, condicioni la vida de la majoria de la gent. I la perjudiqui. Perquè la llibertat no és unidireccional. D’aquí cap allà. Passa com amb els telèfons, que va en els dos sentits. O és que només té drets qui opta per no vacunar-se i aquests són, precisament, els que han de prevaldre i imposar-se?

El premi ha de ser per qui compleix amb les obligacions derivades de viure en una societat i la penalització ha d’anar cap a qui decideix automarginar-se, cosa que -insisteixo- és totalment lícita. Però quan decideixes excloure’t, has d’afrontar les conseqüències de la teva decisió. No s’hi val reclamar la “teva” llibertat i després no afrontar els efectes que se’n derivin. I encara menys que qui ho promogui sigui l’administració.

Font: ElNacional.cat – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *