Categories
ELNACIONAL.CAT

Maria Barbal rep el 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

La ciutat de Tremp (5824 habitants l’any 2018) s’ha vestit de gala per assistir al lliurament del 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a la seva filla més il·lustre. Maria Barbal, nascuda  al carrer Girona de la capital del Pallars Jussà l’any 1949, ha rebut el reconeixement per “haver creat, a través de la seva escriptura, un espai literari i una veu pròpia” segons el veredicte del jurat.

Amb l’autora de Pedra de tartera, a més, s’ha estrenat el lliurament itinerant del Premi d’Honor, creat el 1968 per a distingir aquella persona que “per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”. Barbal ha rebut una obra artística d’Ernest Altès que inclou un còdol de la seva vila natal.

Un any més sense Cuixart

A la festa, que s’ha celebrat al teatre de La Lira de Tremp, hi han acudit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, entre d’altres autoritats. Un any més, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no ha pogut assistir al lliurament del guardó, perquè està empresonat arran de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders polítics polítics i socials independentistes. 

“La cohesió social comença en la cohesió territorial; en el ser, no en l’anar, en el reconèixer-nos i construir, no en el convèncer i renunciar” ha deixat escrit Cuixart, per presentar aquest nou format de l’històric guardó d’Òmnium, que a partir d’ara recorrerà any rere any els Països Catalans. Cuixart, en un video gravat, ha afirmat que “no acceptarem mai cap renúncia en temes de llengua; el català es defensa parlant-lo, al carrer, i sobretot també protegint-lo des de totes les institucions”. El president d’Òmnium ha assegurat que “passi el que passi, i una vegada més, diem que, siguem on siguem, la societat civil ho seguirem fent i ho seguirem tornant a fer; perquè exercir els drets fonamentals és la millor manera de preservar-los. Perquè el dret a la paraula no hi entén, de por ni de perdó. Perquè, si té límits, la paraula ja no és paraula. I precisament la literatura ens ho recorda: que no hi ha injustícia, presó o xantatge que pugui doblegar la voluntat de ser d’un poble”.

Pedra de tartera, el drama de la guerra al Pallars

Pedra de tartera, l’obra amb que va iniciar la seva carrera literària a mitjans dels anys vuitanta i que ha estat traduïda a més d’una quinzena de llengües, ha estat l’eix al voltant del qual ha girat l’espectacle, dirigit per Israel Solà, amb les actrius Rosa Cadalfalch, Ester Cort i Magda Puig. A la novel·la, basada l’herència de dolor provocat per la guerra civil en la seva família i protagonitzada per Conxa, una dona que, després de perdre el seu marit, pren el camí de la migració de la muntanya a la ciutat de Barcelona.

L’espectacle també ha resseguit l’obra de Barbal, des de Mel i metzines i Cànfora, amb la qual Barbal ha traçat el cicle del Pallars –que és l’escenari també de País íntim o A l’amic holandès–, fins a la seva ficció sobre la migració andalusa dels seixanta, Carrer Bolívia, o les segones oportunitats i la recerca de la felicitat que explora a la seva darrera obra, Tàndem, premi Josep Pla 2020. Les referències i cites han construït la biografia literària d’una de les escriptores més sòlides i llegides de les nostres lletres.

Una escriptora compromesa i una obra que ha obert camí

L’escriptor andorrà Albert Villaró ha estat l’encarregat de glossar l’obra de Maria Barbal, que va obrir camí pels escriptors de muntanya: “Gràcies a Pedra de tartera també vam aprendre a no avergonyir-nos ni de l’accent ni de les paraules de la muntanya que no trobàvem al diccionari i que, malgrat tot, eren ben nostres i procuràvem conservar-les vives”. En aquest sentit, ha recordat que “no hi ha premi més gran que la biblioteca del lloc on vas néixer porti el teu nom, i el merescudíssim reconeixement d’avui és la recompensa a una trajectòria marcada per l’amor: a la gent, a la llengua, al país”.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, ha recordat el vincle de l’escriptora trempolina amb l’entitat, de la qual va ser professora de català i la tasca d’aquella generació per aconseguir fer del català la llengua un projecte compartit despres de la llarga nit del franquisme: “La nostra llengua és el millor regal que podem oferir a la resta de pobles del món”.  

Font: ElNacional.cat – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *