L’odi blaver contra Catalunya taca la nominació de les societats musicals com a Patrimoni Cultural Immaterial

No ho poden evitar. És superior a ells. L'anticatalanisme que impregna l'ADN de Ciutadans i el PP no podia evitar sortir ni en un dia històric pel País Valencià com és la publicació en el BOE d'un edicte en el qual es nomena les societats musicals valencianes com manifestació representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. Una frase del text de designació ha servit a les dues formacions espanyolistes i al moviment blaver per a disparar amb bala un cop més contra el conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, un dels seus blancs preferits, a qui sovint titllen de "catalanista" per a desqualificar-lo. La sentència que ha aixecat tant de revolt diu textualment: "L'origen de les bandes de música valencianes es deu a un moviment mimètic al de les agrupacions corals catalanes (Clavé), moviment que va entrar a València via la Reial Societat Amics del País".

Ciutadans exigeix a Marzá que sol·licite una rectificació al BOE, perquè és un "insult a les nostres bandes i a la nostra cultura un text que els atribueix orígens catalans". Un cop més aprofiten per a qualificar el conseller de "catalanista": "Esperem que el conseller faça el seu treball i que no li pese la seua ideologia catalanista". La portaveu del PP a l'Ajuntament de València, María José Catalá, ha parlat directament de "manipular la història" a través del BOE, i en un moment delirant, ha aprofitat la situació per a carregar contra una altra diana habitual dels populars, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez: "Sánchez està convertint el BOE en un pamflet amb soflames impresentables i ha de rectificar".

Així com el blaverisme, nega la unitat de la llengua catalana, i li dota al valencià d'un origen fantàstic, anterior a la conquesta de Jaume I, vinculant-lo amb el mossàrab, en el cas de les agrupacions bandístiques, per tapar qualsevol vincle amb Catalunya, han optat per remuntar els seus orígens als ministrils del segle XVI o considerar-les una simple evolució de les bandes de música militars.

Mirant un mapa d'Europa, s'entén molt millor el perquè s'elegeix aquest "moviment mimètic" com a expressió per a situar els inicis de les bandes musicals. Aquests col·lectius culturals, tal com els coneixem avui, són un fenomen del segle XIX, típic de la societat liberal urbana, i concretament de l'Estat francès. Encarnaven els ideals de la il·lustració francesa, i si tornem al mapa, França queda cap al nord de Catalunya, i el País Valencià, al sud del Principat.

Analitzant la situació geogràfica de tot plegat, no és agosarat pensar, que per proximitat o contagi, primer arribés aquest model cultural al Principat des de terres franceses, i d'aquí naixessin els cors de Clavé, i immediatament després, traspassés al Regne, i sorgissin les societat musicals. Les connexions econòmiques, culturals i socials entre els dos territoris sempre han estat molt fluides i de bon veïnatge, com corresponen a dues realitats que comparteixen llengua i història. L'arrelament d'aquest corrent il·lustrat també es podia haver produït als dos territoris de forma paral·lela.

Un cop més la negació de la connexió social França-Catalunya-País Valencià ens porta la coneguda història d'una veritat que s'ha volgut falsificar. En aquesta ocasió, des de la campanya constant de divisió, minorització i regionalització que ha caracteritzat des de sempre l'espanyolisme i la seua sucursal anomenada blaverisme. Uns corrents revisionistes que troben la seua expressió política en partits com PP, Vox o uns Ciutadans, que aquí, per demostrar el seu odi a allò que sone català, utilitza exclusivament la seua marca en castellà.

Els valors que han convertit les societats musicals en Patrimoni Cultural Immaterial són el seu caràcter d'autèntic fenomen al País Valencià. Són la porta d'accés a la cultura per molts pobles, fomenten les relacions intergeneracionals entre veïns, creen un fort sentiment de pertinença a una comunitat i els concursos bandístics que s'organitzen arreu del territori, es caracteritzen per una sana rivalitat geogràfica, ja que els músics esdevenen els ambaixadors dels seus municipis. El fenomen suma més de 1.100 agrupacions, 600 centres educatius, més de 43.000 músics, 60.000 alumnes, 5.000 professors i 200.000 socis.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *