El llibre-entrevista que teniu a les mans, Joan Brossa o el pedestal són les sabates, es va publicar l’any 1971. Aleshores Brossa era poc conegut i el valoraven únicament els amics d’un cercle íntim entre les quals hi havia Joan Miró, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart, Arnau Puig, Pere Portabella, Carles Santos, Anna Ricci, Josep Centelles… Jordi Coca va conèixer Brossa l’any 1967 i dos anys més tard, el 1969 (ara fa mig segle), va començar a treballar en aquest volum que ha esdevingut una referència ineludible per posar en valor la singular i complexa personalitat de Brossa. El llibre va ser aleshores el primer intent de mostrar-nos l’artista en tota la seva dimensió de poeta, dramaturg i creador de poesia visual i d’objectes poètics. Joan Brossa o el pedestal són les sabates, que avui conserva intactes la frescor i l’interès del primer dia, també és una breu antologia brossiana. Es va reeditar l’any 1992 amb un altre títol perquè s’hi incorporaven dues entrevistes noves que ara també recollim: una del 1982 i l’altra del 1992.
Biografia de l'autor
Jordi Coca (Barcelona, 1947), novelista, dramaturgo, poeta, cuentista y ensayista, realizó estudios de arte dramático al tiempo que iniciaba la carrera de filología catalana, que abandonó para dedicarse profesionalmente al ámbito teatral y a la escritura. A lo largo de su prolífica carrera literaria, que se inició con Un d’aquells estius (Els lluïsos), en 1971, ha recibido diversos e importantes premios, como el Josep Pla (por La japonesa, 1992); el Sant Jordi (Sota la pols, 1999), el Joanot Martorell (por Cara d’àngel, 2003), el Premio Nacional de la Crítica, el Ciutat de Palma y el Ramon Muntaner de Literatura Juvenil. Recientemente obtuvo el Premi Carlemany 2007 con La noia del ball. Además de las novelas citadas, cabe destacar, entre otras, Mal de lluna,