L’article vuitè del pacte de socis és relatiu a l’ús de la propietat. En el segon paràgraf s’hi estableix un dret especial sobre l’opció de venda. I el precepte fixa que “si la societat, en un moment donat, com a conseqüència d’un procediment judicial interposat contra ella o de qualsevol altra forma, i de conformitat amb una resolució judicial ferma i vinculant, es veu impedida o limitada d’alguna forma (diferent de la prevista al contracte de cessió d’ús) per utilitzar la propietat en els termes i condicions previstos en el contracte de cessió d’ús, Grifols tindrà el dret, però no l’obligació, de fer que ADI adquireixi totes les participacions creades i en circulació, així com altres aportacions a patrimoni de la societat que llavors siguin propietat de Grifols o de qualsevol de les seves filials (les ‘participacions de l’opció de venda’) d’acord amb els termes i condicions que s’estableixen en aquesta clàusula (l”opció de venda’)”. [related:articles:1] Aquest tou de lletra és considerat pel Partit Socialdemòcrata (PS) de “pacte complicat i enrevessat des del punt de vista jurídic i que pot suposar assumir unes càrregues importants en un futur. És un pacte molt desequilibrat perquè si el negoci no pot tirar endavant i té dificultats el Govern es compromet a comprar tota la societat”. Tan complicat que el grup socialdemòcrata ha fet una esmena a la totalitat al projecte sobre la concessió d’ús del terreny que el Consell General ha d’atorgar aquest dijous. El president socialdemòcrata, Pere López, ha demanat que es faci marxa enrere, que l’executiu repensi les coses. I que, almenys, vist per on van els trets del pacte de socis, la ciutadania pugui debatre la qüestió. Ser-ne coneixedora. Mentre els socialdemòcrates, per la forma del pacte i la redacció ‘enrevessada’ d’alguns dels seus articles, s’apunten a alertar sobre el projecte, Govern només vanagloria la iniciativa i tots els avenços científics que ha d’aportar De fet, qui primer va alertar de la qüestió -a la seva manera, que quedi clar- va ser l’economista i ex-conseller general Eusebi Nomen en un article d’opinió publicat a l’Altaveu. No és el primer cop que Nomen exposa dubtes sobre el projecte de Grifols a Ordino. I molt probablement no serà l’últim. Els socialdemòcrates estan d’acord amb el fons de la qüestió, del centre de recerca, però almenys pel pacte vuitè comencen a dubtar de les formes. Dels detalls. Dels serrells que són o poden ser suposadament forats negres. Que si el dret especial sobre l’opció de venda, que si un milió d’euros anual per un vivari, que si 25 milions de suposada inversió que no són tals. Els interrogants s’acumulen. Per a Martínez Benazet, més que forat negre, l’únic negre que hi pot haver és la fumera, el “fum” que alguns, creu, volen generar al tomb del projecte. “Un centre de recerca en immunologia” i “no pas un laboratori de virus”, com ha lamentat que alguns el cataloguin. El ministre afirma que el centre ordinenc permetrà aportar resultats i solucions per lluitar contra el càncer i tot d’altres patologies -neurodegeneratives, per exemple- i ha tret ferro a la clàusula de l’embolic, de l’enèsim interrogant. Per al titular de Salut no hi ha cap xec en blanc en el pacte de socis que, ha recordat, ha estat firmat a mode d’esborrany (seria, d’altra banda, una fórmula estranya, però vaja, deu ser un altre dubte). En tot cas, Martínez Benazet assegura que l’article de la discòrdia només té a veure amb la cessió d’ús del terreny i la possibilitat que algun dia Grifols no pogués utilitzar aquell terreny pel motiu que fos. Llavors l’ADI hauria de comprar les accions de Grifols i abonar aquelles aportacions patrimonials extra. Però el responsable polític no hi veu problema. “No ens hem de preocupar.” [related:articles:2] El titular de Salut ha assegurat que per garantir que la cessió de terreny no podrà ser qüestionada s’han modificat un parell de lleis. ¿Es retirarà, doncs, l’acord vuitè del pacte de socis? Martínez Benazet ha reconegut que potser la redacció de l’article no era prou clara i a partir d’aquí ha fet ziga-zagues per dir sense dir res. “Qualsevol decisió sobre l’acord definitiu depèn de les dues parts, s’ha de parlar amb ells.” És a dir, aquí no es retira res. Per tant, ¿si el terreny s’ha de poder usar en virtut d’una cessió i pel motiu que sigui la utilització queda en no-res… té dret Grifols a passar per caixa i tocar el dos? És aquí el ‘pollastre’. Potser només un dubte interpretatiu de naturalesa jurídica. L’enèsim interrogant. I per sortir de dubtes, aquell qui vulgui marro pot llegir el pacte de socis. És un esborrany, però marca tendència. La història, assegura Martínez Benazet, dirà que l’acord amb Grifols i el seu aterratge a Ordino haurà estat “el fet més rellevant en trenta anys”. La història, també, acabarà concloent de quin color serà la rellevància. Negra o de color de rosa.
Altaveu – Read More
L’aterratge de Grifols o l’enèsim ‘pollastre’
