L’ANC acusa el TSJC d’aplicar una llei franquista per prohibir concentracions

La Junta Electoral de Barcelona va prohibir 15 concentracions que coincidien amb la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14-F. L’ANC, però va recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució de la JEB. Durant els dies de campanya van quedar anul·lades les concentracions de Barcelona-Meridiana, Barcelona-Fort Pienc, Vilanova i la Geltrú, Barcelona-Sants, Barcelona-Gràcia, Sant Fost de Campsentelles, Torelló, Corbera de Llobregat, Sant Joan Despí, Arenys de Munt, Cardedeu, Mataró i el Col·lectiu Enriqueta Gallinat.

Els recursos pretenien denunciar la vulneració del dret a manifestació. El que havia de ser un procediment d’urgència per poder celebrar les manifestacions en els dies previstos, el TSJC ho va convertir en un procediment ordinari i es va agafar a la llei del 1976. Una llei derogada per un nou text l’any 1983 que concretava i protegia el dret a reunió.

Les manifestacions i convocatòries no s’han d’autoritzar. Els organitzadors sí que les han de comunicar, però això no comporta cap permís especial. Sobre aquesta base reposa la llei que protegeix aquest dret fonamental i que avui els advocats de l’ANC han denunciat que s’ha vulnerat amb una llei dels temps de Francisco Franco. 

El parer dels juristes

Segons els juristes, el TSJC, en aquestes sentències, realitza una interpretació completament restrictiva del dret de reunió i aplica una llei franquista expressament derogada des de l’any 1983. “Volem fer constar i denunciar aquesta deriva restrictiva del dret fonamental de reunió i de la llibertat d’expressió per part del TSJC”, han dit avui en una compareixença pública. 

“Es pot prohibir qualsevol acte no comunicat” ha explicat l’advocada Patrícia Serra. Però prohibint les concentracions que sí que s’havien comunicat “el TSJC ens està limitant un dret fonamental”, ha afegit.

En la resolució dels recursos, a més, el TSJC admetia que les concentracions no tenien una finalitat “directament electoral”. I per justificar la seva prohibició argumentava que sí que eren “indirectament” electorals. Segons el jurista Josep Cruanyes, en aquest punt el TSJC, “no fa una lectura neutral, sinó política”. 

La també advocada Jordina Sonet ha denunciat la “deriva de la justícia espanyola i la tendència del TSJC a aplicar molt restrictivament el dret a reunió”.

De les 15 mobilitzacions prohibides per la Junta Electoral Provincial de Barcelona, 12 ho van ser per ser considerades actes electorals i tres perquè suposadament no s’havien comunicat a la Conselleria d’Interior amb els deu dies preceptius d’antelació que preveu la llei. En set casos, el TSJC ha donat la raó a l’ANC, tot i que amb el vot particular del president del tribunal sentenciador. En els altres vuit casos, cinc han tingut vots particulars a favor de l’ANC, però tres han estat per unanimitat. Per sentenciar en contra, el tribunal fa constar que la llei del dret de reunió del 1976 preveu certs requisits no complerts per l’ANC. Però aquesta llei va ser derogada el 1983.

De moment els advocats han demanat aclariments en 14 de les sentències i estudien presentar recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional en nou casos, abans d’anar, si és necessari, davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

L’ANC també s’ha queixat que nou de les sentències han estat notificades en castellà, tot i que la formació va demanar que es redactessin en català. Igualment, al·lega que el procediment judicial hauria d’haver seguit la via urgent reservada a la protecció dels drets fonamentals com el de reunió.

La campanya

Durant la campanya electoral prèvia al 14-F, l’ANC va decidir desobeir la Junta Electoral i mantenir les manifestacions de suport als presos polítics que hi havia programades arreu de Catalunya. La Junta Electoral Provincial de Barcelona va resoldre el passat 28 de gener que no autoritzava les concentracions setmanals dels dilluns que es feien en suport als presos polítics entre l’1 i el 8 de febrer, que coincidien amb la campanya electoral. L’òrgan va argumentar que “si bé el seu contingut no és directament electoral, sí que ho és indirectament, en tant que en aquestes reunions es fa apologia dels drets i qualitats dels líders polítics que són a la presó o a l’exili”.

Per donar compliment a la resolució es va enviar els Mossos d’Esquadra per evitar que es poguessin dur a terme les concentracions, com en el cas de la Meridiana, a la foto principal. 

Font: ElNacional.cat – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *