Categories
ELNACIONAL.CAT

L’abisme que separa els salaris a Espanya dels països capdavanters d’Europa

Un dels objectius de Pedro Sánchez en entrar a la Moncloa, o com a mínim això és el que es desprèn de tot el que va dient en els últims anys, és equiparar Espanya als països capdavanters europeus en tots els sentits. Un dels motors d’aquest canvi ha de ser el poder adquisitiu de les famílies, i per tant també els salaris

És per això que de forma més o menys ràpida, Sánchez, i el seu govern, ha treballat per, a poc a poc, anar apujant el salari mínim, confiant que així la resta de salaris es revaloraran en la mateixa mesura. Ara bé, de moment aquests augments, tot i que necessaris, semblen ridículs si els comparem amb els països capdavanters a Europa, és a dir els del Nord del continent. 

Un exemple fàcil, si comparem amb França, el salari mitjà anual d’un francès és de 38.188 euros, més de 3.000 euros bruts al mes (si contem que no hi ha pagues dobles), quan a Espanya aquest salari mitjà és de 26.934 euros anuals. El mateix passa amb el salari mínim, mentre a França és de 1.554 euros mensuals, a Espanya amb prou feines supera els 1.100 euros (a 12 pagues), i aquest no és la diferència més abismal, perquè efectivament, entre l’Espanya actual i la que espera el president Sánchez, hi ha un abisme.

L’Europa dels tres blocs

De fet, simplificant, podríem dir que a Europa trobem tres grups de països, els capdavanters, on França es troba a la cua, els que es troben entre dues aigües, on trobem Espanya, i els Estats que hi ha a la cua, on trobaríem, per exemple a Polònia.

Ens fixarem en els dos primers, ja que Espanya buscar passar del segon al primer i considerar-se així una de les grans economies europees, encara que en volum (PIB) Espanya és la quarta economia de la UE. Això és, en gran part, gràcies al fet que és un país molt més gran que la resta, un problema que també té Itàlia, que està en una situació molt semblant. 

Per començar, el que ja hem dit, Espanya hauria d’augmentar, de mitjana, els salaris dels seus treballadors en més de 10.000 euros, des dels 26.900 euros actuals fins als 38.188 euros que cobren els francesos. Però des d’allà també quedaria un llarg camí per recórrer si volem també ser un país capdavanter en salaris, fet que faria augmentar el nivell de vida de forma considerable. 

I és que, un dels països a qui sempre ens volem comprar és el Regne Unit, però, és clar, de mitjana els britànics cobren 46.990 euros anuals. I només són el 10è país amb millors salaris, per sobre hi podríem trobar Alemanya (52.104 €), Països Baixos (54.843 €), Noruega (58.508 €), Dinamarca (58.637 €), Islàndia (59.800 €) i Suïssa (81.609 €), el país amb millors salaris del món.

Això, els salaris espanyols tampoc són els pitjors del continent i es troben fins i tot lluny d’algun dels països amb els quals ens han comprat en els últims anys com Grècia (21.139 €), Portugal (19.478) o Eslovènia (20.424).

Els salaris mínims a Europa

L’altra manera de comprovar el mateix fet és a través del salari mínim, tot i que en aquest cas hi ha països on no està estipulat per llei i, per tant no es pot comprar. Dins d’aquest grup de països sense SMI hi trobem als països nòrdics o Itàlia.

Ara bé si mirem a Espanya el salari mínim a 12 pagues, és a dir sense pagues extres, és de 1.108,3 euros al mes, un altre cop per sobre de la mitjana europea, però molt per darrere del que aspira. Si tornem a comprar amb França, allà, com a mínim, els treballadors cobren 1.554,6 euros al mes

De fet, com es veu en el gràfic la dinàmica és més o menys la mateixa que amb els salaris mitjans. Ara bé, el que més sorprèn és que els països sense salaris mínims, per tant on es podria pagar molt menys als treballadors, són, en la seva majoria, els que paguen millor, com els casos de Noruega, Islàndia o Dinamarca. El cas de Suïssa és diferent, ja que només tres cantons tenen fixat un salari mínim, no el país sencer. 

En definitiva, veiem com el mal anomenat govern més progressista de la història, com a mínim pel que fa als salaris, de moment ho està intentant, però encara està molt d’allò que diuen les seves paraules i intencions. 

Font: ElNacional.cat – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *