Categories
ELNACIONAL.CAT

La malvasia de Sitges i la seva curiosa història: 3 vins per gaudir-la

Garraf, principis del segle XIV. Un soldat de la flota dels almogàvers arriba a Sitges procedent de la Mediterrània oriental amb un sarment de malvesia, que és com en aquells temps s’anomenava a una dolcíssima varietat de raïm del sud de Grècia. La història de com aquesta varietat vinícola va arribar a Catalunya a mans d’un guerrer és terriblement seductora, però té un problema important: no està documentada enlloc, per tant no sabem el nom d’aquest mercenari a les ordres de Roger de Flor, com tampoc sabem a quines batalles va lluitar. El que sí que sabem és que la seva història ha perviscut de generació en generació, però malgrat ser un mite popular té un fonament de versemblança que la sosté: aquest soldat inconegut de la Gran Companyia Catalana participa en la campanya d’Orient que Ramon Muntaner descriu amb tota mena de detalls a la seva Crònica. I en el text, escrit l’any 1325, el cronista explica que els almogàvers “Hach atorgat que a Malvesia trobarien refrescament de paga”.

 

Podem creure que la malvasia de Sitges és el que és gràcies a aquest soldat, o podem creure simplement que va arribar a casa nostra gràcies al comerç marítim i la influència dels genovesos i els venecians, grans amants d’aquesta varietat. El cas és que va ser en plena edat mitjana que la malvasia va arrelar fort a Sitges, convertint la vinya en el principal actiu econòmic de la vila durant segles i els vins de malvasia de Sitges en un producte exportat a ultramar, especialment als segles XVII i XVIII. Després van arribar malalties com l’oídium, plagues com la fil·loxera o noves modes de vins com el xampany, i els vins de malvasia de Sitges van caure en una decadència profunda fins que a finals del segle XX tornen a remuntar, però encara minsament.

Escultura de La noia de la malvasia, al passeig marítim de Sitges. (Ramon Cuello)

Allà on fa segles hi havia vinya, ara a la preciosa Sitges hi ha apartaments, carrers plens de bars i tots aquells serveis propis d’una vil·la que algun dia va ser una ciutat vitivinícola i des de fa dècades és una ciutat eminentment turística. Malgrat això, la malvasia de Sitges és un element tan patrimonial de la ciutat com ho són el carnaval, el festival de cinema fantàstic o la Festa Major, per això avui la nostra sommelier Meritxell Falgueras ens recomana tres vins meravellosos de la varietat autòctona genuïna d’aquest racó de món que Santiago Rusiñol i els modernistes van convertir en un paradís artístic i cultural. I com tots bonament sabem, sense vi no hi ha paradís.

Llegat Llopis 2016
Celler Hospital de Sitges

D.O. Penedès
100% Malvasia de Sitges
Al voltant de 19.00€

Potser sense Manuel Llopis aquest article no existiria, ja que potser sense ell la malvasia de Sitges ja faria dècades que hauria desaparegut eternament del nostre país. L’any 1935, just abans de morir, aquest advocat i diplomàtic sitgetà va voler evitar la desaparició de la malvasia sitgetana llegant a l’Hospital de Sant Joan Baptista una part del patrimoni familiar del qual era propietari: finques rústiques repartides a Aiguadolç i Miralpeix, i sobretot el negoci vinícola del Celler Llopis. La Guerra Civil va endarrerir l’entrega del llegat, però l’any 1966 finalment el testament no va deixar cap dubte a l’aire: “En demostración del cumplimiento de su obligación de seguir elaborando y de mantener la calidad de la Malvasía Manuel Llopis, de Sitges”, deia el text, “el Hospital de San Juan Bautista deberá entregar de por vida a Don Trinidad Fontcuberta y de Dalmases [cuñado de Llopis], veinticuatro botellas de tal malvasía, cada año; y él fallecido, las deberán recibir -por mitades- quienes le sucedan en el cargo”. Va ser d’aquesta manera com un hospital dedicat a la cura de la gent gran es va convertir, també, en un espai destinat a l’elaboració de vi. Les vinyes de l’Hospital són l’herència patrimonial del passat viticultor de Sitges, i aquest Llegat Llopis n’és un dels millors exemples. És un vi de malvasia de Sitges molt poc comú, menys dolç del que tots podríem pensar-nos i fabulosament estructurat. Vi blanc, de color groc llimona, d’aromes varietals de pinya, llimona o albercoc i amb bona acidesa en boca, on els records de la criança sobre lies i el “battonage” a la bóta aporten estructura però no molesten.

Mostra d’una ampolla de vi Llegat Llopis 2016

Monembasia
Celler Hospital de Sitges

D.O. Penedès
100% Malvasia de Sitges
Al voltant de 22€

Per entendre bé el primer escumós elaborat per la Fundació Hospital Sant Joan Baptista hi ha dues opcions: obrir l’ampolla o obrir el Google Maps. Tant si es tria una opció com l’altra, el resultat és el mateix: es pot sentir l’olor de flors, de préssec, de pinya i de la salinitat del mar. És més, també es pot apreciar als llavis la frescor i la vivesa del Mediterrani, amb el garbuix de les onades com milers de bombolles esclatant. El secret rau en l’homenatge que el Celler Hospital de Sitges ha volgut fer a la ciutat originària de la malvasia amb aquest Clàssic Penedès, per això escriure “Monembasia” al Google Maps és com voler-se quedar a viure eternament dins una copa de vi escumós. Hi ha vins que t’emocionen, i hi ha vins que et transporten a penínsules petitíssimes del sud de Grècia, a tocar de la mítica ciutat d’Esparta, concretament a un petit poblet de cases blanques, platges que semblen paradisíaques i esglésies ortodoxes de noms il·legibles en alfabets que no sabem desxifrar. Però també herba fresca acabada de tallar, farigola i camamilla als marges dels camins. I el mar, és clar, present i etern, salvatge i seductor a la vegada. Això és Monembasia. La ciutat, però també el vi.

Mostra d’una ampolla de vi Monembasia

Malvasia de Sitges Dolç
Celler Can Pagès

D.O. Penedès
100% Malvasia de Sitges
Al voltant de 15€

Si els vins de malvasia de Sitges van viure una època daurada gràcies a l’exportació va ser, més enllà de la seva qualitat, per la seva capacitat de mantenir-se bé. Els vins generosos, gràcies a l’alt contingut d’alcohol i de sucre, suportaven bé les llargues travessies, com era el cas dels vins sitgetans exportats en la seva majoria a Amèrica. Aquest Malvasia de Sitges Dolç és un bon exemple del que ha de ser un vi generós dolç de qualitat, que va molt més enllà del típic “vi de postres” que molts associem al moment fruits secs i panses amb el qual acaben molts àpats. Es tracta d’un vi envellit en bótes, d’aquí el seu color fosc i ataronjat, amb aromes de fruita madura, cafè i herbes aromàtiques. La gran particularitat, però, el trobem en boca: aquest vi del celler Can Pagès és llaminer i expressiu, però a la vegada fresc. Un exemple absolut, doncs, de l’ADN prototípic de la malvasia de Sitges, que com hem vist en aquest article va molt més enllà dels vins dolços, però que quan la trobem com un vi purament dolç es mostra d’una manera espectacular i rica.

Mostra d’una ampolla de vi Malvasia de Sitges Dolç

Font: ElNacional.cat – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *