La malastrugança d’un empresari

Jordi Tuneu Valls havia nascut el juliol del 1962 a Manresa, en el marc d’una família, fonamentalment, de metges -ho era el seu pare, ho són dos germans. Ell es va decantar per l’enginyeria i va fer els estudis corresponents a l’UPC després de fer la formació més bàsica i la preparatòria universitària en un dels instituts històrics de la capital del Bages. Acabaria aterrant al Principat com tantes altres persones de la Catalunya central i aquí la seva carrera professional es traduiria en lideratge de la firma Pavim. És a dir, paviments i impermeabilitzacions. Obra civil força generalista. La seva dissort, entre altres però sobretot, aniria lligada a Orfund. La foneria que s’acabaria instal·lant a la carretera del coll d’Ordino amb unes instal·lacions d’allò més envejables per a una empresa que suposadament importava molt or però poca cosa va fondre, va contractar els serveis de Pavim per uns treballs. I li quedaria a deure molts diners. Molts pel que era la facturació de Pavim, que tot i que funcionava, no era un d’aquells complexes empresarials que es pot trobar al Principat amb certa facilitat. Una imatge de Jordi Tuneu Valls. Aquell deute, al tomb d’un milió d’euros, acabaria arrossegant Pavim a la fallida. Però abans, Tuneu va moure cel i terra per aconseguir que es declarés també la fallida d’Orfund o, almenys, d’una de les seves filials. Perquè des del 2004 que va instar processos judicials però fins al 2007 no va aconseguir que es decretés la fallida d’Orfund Afinadors i Fonedors que portaria aquesta societat on havia estat vinculada Carmen Cervera, i també Joan Samarra o Jordi Cinca entre altres. Orfund va fer crac però Pavim no va poder superar el forat causat pel deute de la foneria. I fins i tot es va decretar la fallida personal d’un Jordi Tuneu -va perdre casa, vehicles…- pel qual allò va suposar una estocada molt important. Amb tot i les dificultats de tota mena que li van sorgir, home afable i treballador no va defallir i va anar remuntant. Amb Cut anava fent prou bé, Sense fer escarafalls però amb prou fermesa per anar redreçant força encertadament un rumb al qual aquest matí s’hi ha oposat, malauradament, una placa de formigó.

Altaveu – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *