La normalització de la presència del català als tribunals és una de les grans qüestions que queden pendents per a garantir al ciutadà que es respecti el seu dret a defensar-se en la llengua oficial en què millor s'expressi. La supremacia del castellà a la judicatura ha marginat completament la resta d'idiomes de l'Estat. Així és habitual que un cop s'entra a la sala de vistes, jutges, fiscals, advocats, procuradors i ciutadans s'hagin de comportar com monolingües en espanyol, encara que tothom allí present sigui catalanoparlant o almenys competent lingüísticament.
Aquesta anomalia, que defineix el caràcter centralista de l'Estat, podria tenir els seus dies comptats en una part dels Països Catalans. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) s'ha marcat com a fita immediata promoure l'ús del català. Per aquesta iniciativa, l'alta instància judicial ha aconseguit implicar totes les forces vives d'aquest àmbit del territori. El Col·legi d'Advocats, el de Procuradors, el de Graduats Socials, la Gerència Territorial de Justícia, a més de l'Obra Cultural Balear i la Direcció General de Política Lingüística del Govern s'han afegit a una taula de treball que té com a objectiu canviar d'una vegada per totes la situació del català als tribunals.
Al juny, arrencarà una campanya informativa que pretén fomentar la consciència lingüística de la ciutadania, per tal que exigeixi els seus drets a la judicatura. És només una primera acció, a la que seguiran peticions perquè s'imparteixin més assignatures en llengua catalana a les Facultats de Dret que té la Universitat de les Illes Balears arreu de l'arxipèlag; l'organització de cursos especialitzats en terminologia jurídica en català; la incorporació de tècnics lingüístics als jutjats o l'impuls dels serveis de traducció.
El gran escull amb què es trobarà aquest projecte que engloba el sector jurídic balear, és el paper que haurà de jugar el Ministeri de Justícia en aquesta qüestió. Històricament poc obert, com la majoria d'ens de l'Estat, a normalitzar l'ús de la resta de llengües oficials en el seu àmbit, és el Ministeri espanyol qui té les competències exclusives. És qui destina funcionaris d'altres territoris a les Illes Balears, sense unes nocions mínimes de català. No cal que l'aprenguin, no és obligatori.
A més, cal afegir un problema més. Tot el sistema jurídic i la burocràcia associada se sustenta en el castellà. Per tot plegat, serà molt complicat que les altes instàncies ministerials empatitzin amb la campanya i acabin movent fitxa per encabir altres idiomes al seu esquema mental monolingüe, i garantir que d'una vegada per totes, es respectin els drets lingüístics del ciutadà.