Front comú del Govern i divuit entitats per revitalitzar el català a la justícia

Revitalitzar el català a l’Administració de Justícia. És un dels objectius del conveni signat avui entre el Departament de Justícia i divuit entitats institucions catalanes i andorranes, en un acte presidit per la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, al Palau Pedralbes. Amb aquesta iniciativa es vol sumar esforços i sinergies de diferents entitats rellevants en l’àmbit jurídic, lingüístic i acadèmic per impulsar el desenvolupament de Compendium.cat.  Es tracta d’un portal, que es vol posar en marxa l’abril vinent i obert a tothom,  que permetrà fomentar l’ús i la qualitat del llenguatge jurídic català, contribuir a pal·liar els problemes documentals d’aquest llenguatge i visibilitzar molts dels recursos que actualment es troben dispersos en diferents webs institucionals. La voluntat dels impulsors és que s’hi adhereixin altres institucions compromeses amb l’impuls del català en l’àmbit del dret. 

La consellera  de Justícia  ha celebrat “el compromís” de les entitats presents “per posar el català en una situació de normalitat en l’àmbit de la justícia” amb aquesta nova eina perquè l’usin els professionals, i “també  -ha afegit- les universitats, que a vegades fan Dret Civil català sense usar el català.”  Ciuró ha  expressat el compromís del Departament de Justícia per donar-li suport  i  “sobretot  perquè es respectin els drets lingüístics de les persones” als jutjats, i que “en l’àmbit col·lectiu i personal no ens autocensurem”.  La consellera ha afegit que “la llengua mai ha estat un motiu de confrontació”, i que aquesta “l’ha provocat certs partits polítics”, sense citar-los.  

Per la seva part, la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, Mª Eugènia Gay, ha destacat que la signatura d’aquest acord es produeix “en un moment en què diversos estudis ens alerten del retrocés de l’ús social del català i del qual no ens n’escapem els qui formem part del món de la justícia i el dret”. “Hem de normalitzar d’una vegada l’ús del català a la justícia perquè és una anomalia que arrosseguem des de fa anys i amb la suma de tots els actors com els que avui som aquí, fem un pas endavant per aconseguir-ho”, ha afegit la presidenta del Consell i degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

Xifres esquifides

L’Administració de Justícia és l’àmbit de servei públic on menys s’usa el català. Només un 7,4% del total de les sentències dictades a Catalunya el 2020 es van redactar en català, mentre l’any 2014 eren el 12%, segons  dades del Departament de Justícia. Els jutjats de Girona, amb un 17% de resolucions escrites en català (3.185 sentències) dominen aquest esquifit rànquing, mentre als jutjats de Barcelona i l’Hospitalet  de Llobregat van ser el 6,2%, tot i el seu major volum global (5.842 sentències). L’elevada mobilitat de jutges i lletrats de l’Administració de Justícia és un dels motius que no avanci una major implantació de la llengua catalana, segons s’afirma en els informes dels serveis lingüístics en l’àmbit judicial.

Per fomentar l’ús del català, el Departament de Justícia  ha tornat a incentivar amb 14 euros els escrits del torn ofici que es presentin en català. S’hi  han inscrit  prop d’un miler d’advocats en aquesta acció  que aquest any té amb una partida de 300.000 euros. També es faciliten cursos de llengua catalana i  de llenguatge jurídic, teòric i pràctic,  a tots els professionals, així com la traducció de documents i resolucions. Per exemple, aquest any s’ha traduït 244 normes de l’Estat espanyol  al català.

 

L’acte de signatura del conveni, al Palau Pedralbes / Aniol Reclosa

La nova iniciativa és el Compendium.cat  que es presenta com un projecte de transferència de coneixement en el camp interdisciplinari de la llengua i el dret. Parteix d’un catàleg de recursos elaborat en el marc de la tesi doctoral Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur (2019), elaborada per la lingüista Anna Arnall Duch, impulsora del portal.  El portal que es pretén desenvolupar permetrà cercar i trobar informació en més de 300 recursos lingüístics, entre els quals hi ha manuals de redacció jurídica, apunts lingüístics sobre terminologia jurídica, diccionaris jurídics i manuals didàctics. L’eina va adreçada majoritàriament a tres grans professionals: del dret, de la llengua i el personal de les administracions públiques i privades que hagin de redactar documents.

Les entitats i institucions catalanes que han signat el conveni són: el Departament de Justícia, el Consell de l’Advocacia Catalana, el Departament de Cultura, el Consell de Garanties Estatutàries, la Comissió Jurídica Assessora, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT), la Universitat Pompeu Fabra, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics filial de l’IEC, el Col·legi Notarial de Catalunya, els Registradors de Catalunya, el Consell de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, el Consell de Col·legis de Graduats Socials de Catalunya, el Consolat de Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona i la Mútua de Previsió Social per advocats Alter Mútua. També hi han participat tres institucions del Principat d’Andorra: el Consell General, la Universitat d’Andorra i el Col·legi d’Advocats d’Andorra.

 

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, amb representants del Consell de l’Advocacia Catalana i entitats signats del conveni, avui al Palau Pedralbes/  Aniol Reclosa

 

Font: ElNacional.cat – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *