Categories
ELNACIONAL.CAT

França dona una lliçó a Espanya: convoca el referèndum de Nova Caledònia

Nova Caledònia, l’arxipèlag situat a l’Oceà Pacífic decidirà en un referèndum el 12 de desembre vinent si s’independitza de França. Així ho ha confirmat oficialment el govern de Macron després d’una reunió del Consell de Ministres aquesta setmana. Ja el mes passat, la taula de diàleg entre el govern francès i el neocaledonià va resultar en l’acord d’aquest nou referèndum, que serà el tercer celebrat sota les mateixes característiques. Els dos primers els ha guanyat l’unionisme.

EN DIRECT | Compte rendu du Conseil des ministres du 30 juin 2021 par @GabrielAttal, porte-parole du Gouvernement.https://t.co/CgoGEW4WCX

— Élysée (@Elysee) June 30, 2021

En les declaracions a la premsa, el portaveu del govern francès, Gabriel Attal, va parlar clarament de l'”autodeterminació de Nova Caledònia”. “El govern francès es mobilitzarà per garantir el bon funcionament del referèndum, que serà el tercer previst en els acords de Nouméa, amb resultats respectats per tothom i incontestables”, va aclarir. 

Germanor amb Nova Caledònia

En preparació del referèndum, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va signar un acord de col·laboració interparlamentària amb el president de la cambra neocaledoniana, Roch Wamytan, el passat mes de juny. L’acte va tenir per objectiu enfortir els vincles d’amistat i germanor entre Catalunya i Nova Caledònia i la cooperació entre totes dues cambres “en tots els àmbits d’interès comú”. 

 

Els presidents parlamentaris Laura Borràs i Roch Wamytan (Nova Caledònia) després de signar l’acord de col·laboració / ACN

 

A l’acte, Borràs va convidar els estats a “aprendre de la lliçó d’altura política, sentit d’estat i democràcia que s’extreu del referèndum acordat a Nova Caledonia”, que el desembre decidirà si se separa de França. En aquest sentit, Borràs també va denunciar que en el segle XXI no hi pot haver lloc per les imposicions i concepcions “arcaiques” del poder. Borràs també va celebrar que els dos referèndums celebrats a Nova Caledònia el 2018 i el 2020 són una “mostra de la tendència democràtica dels països petits enfront dels grans estats”. Borràs va comparar la situació política a Catalunya amb la del territori francès i va lamentar que hi hagi estats que davant els reptes polítics opten per la “repressió i judicialització”.

Tres de tres

El referèndum del 12 de desembre s’emmarca dins del procés de descolonització de l’arxipèlag situat al Pacífic Sud, a l’est d’Austràlia, i posa en pràctica un acord de 1998 per celebrar fins a tres votacions populars. La primera d’elles va tenir lloc el 4 de novembre de 2018, amb el 56,7% dels votants que van apostar per la seva permanència a França.

No obstant això, l’acord plantejava la possibilitat de celebrar dues consultes més abans de l’any 2022 si així ho avalaven els legisladors de l’arxipèlag. El ‘no’ de 2018 va ser particularment decebedor per al poble Kanak, la població indígena de Nova Caledònia.

 

Foto principal: el president de França, Emmanuel Macron / Europa Press

Font: ElNacional.cat – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *