Espanya sentencia a mort el català

El govern espanyol ha decidit signar la sentència de mort del català en el panorama audiovisual i també en el social. Així ho denuncia a Twitter, en un fil, el secretari general de Difusió de la Generalitat de Catalunya, Jofre Llombart.

Sense accés als grans mitjans de comunicació al segle XXI, una llengua esdevé minoritzada i els seus parlants, sobretot els més joves, davant la manca de producció en el seu idioma, es veuen obligats a abraçar la llengua protegida per l’Estat. 

A l’avantprojecte de llei de l’audiovisual, el Govern de Pedro Sánchez, implementa les condicions per assegurar la supremacia del castellà i la marginació definitiva del català, euskera i gallec. No tindran cap mena de protecció, ni es garantirà que tinguin accés, ni una mínima presència, ni a plataformes de vídeo en demanda i a les televisions estatals. 

La nova Llei, més que adopta, tergiversa la nova directiva europea 2018/1808 de serveis de comunicació audiovisual, que busca protegir les llengües europees i facilitar la producció de continguts a cada Estat.

Per assegurar-se la jugada i que no existeixi cap oposició formal, aquesta llei buidarà de competències el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i les recentralitzarà a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, òrgan estatal amb seu a Madrid, que evidentment, no vetllarà per la llengua catalana.

La situació, tal com detalla, el secretari general de Difusió, és crítica, i segurament aquí, aprofitant que el segueixen 71.800 persones, aquesta denúncia pública perquè la ciutadania, els productors audiovisuals i els partits polítics siguin conscients d’on ens trobem i el cop mortal que suposarà per l’audiovisual en català i la llengua catalana, aquesta llei impulsada pel govern del PSOE i Unides Podem. 

Aquesta Comisión Nacional, per exemple, podrà potinejar lliurement en el mapa comunicatiu català i atorgar, sense cap fre, la concessió de permisos per ràdios i televisions. Tenint en compte, com es van repartir les llicències de TDT, en l’àmbit autonòmic a territoris com el País Valencià, Madrid, Andalusia i les dues Castelles, però també en l’àmbit estatal, s’ha de tenir clar que en un futur, amb aquesta llei implementada i la Comisión repartint joc, es podria utilitzar perfectament per barrar el pas, encara més, al català. 

Qualsevol projecte audiovisual nou en català, a l’estil de Fibracat o Tevecat, podria obtenir el “no” d’aquest ens. Tal com va passar amb la TDT i el PP, que va ser a qui li va tocar designar a l’Estat i als territoris on governava, a qui regalaria les llicències, aquestes van anar a parar a projectes amb clara vocació espanyolista i farcits de programes de debat, entrevistes i continguts informatius, favorables a una visió monolingüe i centralista de l’Estat.

Projectes, alguns dels quals, llastrats econòmicament, perquè basaven el manteniment d’una programació, amb les figures més ràncies de la dreta i l’extrema dreta, a les ajudes públiques i l’aportació publicitària de les grans empreses de l’IBEX 35.  TRECE, Intereconomía, El Mundo TV, Libertad Digital TV o Mediterráneo TV són alguns d’aquests mitjans de comunicació.

La bona feina i la bona fe del sector audiovisual català i d’entitats com Plataforma i la Federació d’Organitzacions per la llengua catalana (FOLC) que estan preparant o ja han presentat les seves al·legacions a aquest avantprojecte de llei lingüicida. La FOLC demana una protecció real de la llengua catalana i Plataforma que el 60% del catàleg de les plataformes, presenti produccions en català, aranès i la resta d’idiomes cooficials. Dues propostes necessàries, assumibles, però que òbviament, es troben a les antípodes del pensament del govern espanyol i les intencions que amaga la nova llei.

L’executiu espanyol, amb una agenda política clara, vol erradicar el català del panorama audiovisual i posseir el control sobre qui podrà emetre a Catalunya, per tal d’assegurar-se que aquelles opcions que consideri “incòmodes” o perquè no dir-ho, “massa catalanes”, “en català” o que simplement, siguin susceptibles de no seguir les directrius de Moncloa i no oferir la visió d’Espanya que aquests pretenen, no tinguin cap possibilitat de situar-se al mapa comunicatiu català.

Un control estatal clar, impropi d’una democràcia, que tergiversa, com ha fet malauradament Espanya en altres ocasions, les directrius europees, sobretot aquelles que volen preservar la riquesa lingüística de la Unió, i convertir-les en lleis de protecció del castellà i substitució lingüística.

Aquest projecte de Llei, tal com està plantejat, el signaria el PP, i el votaria Ciutadans i Vox. Si el PP si nega, segurament, seria parcialment, i en aquells punts que afectessin el control de la repartició de poder mediàtic. Si al PP li interessés, per exemple, mantenir el poder de les autonomies a l’hora de decidir sobre qui emet el seu territori, sobretot per Galícia, Madrid i altres territoris on governa amb mà de ferro, podria plantar cara al PSOE, però difícilment, s’oposaria a aquesta llei, a no ser que trobés que es queda curta en la seva missió espanyolitzadora de l’Estat.

 

Malgrat tot el què ens està passant m’agradaria explicar-vos, ràpidament i en un fil, una cosa que està a punt de passar i que pot ser molt lesiva pels interessos de Catalunya. S’està tramitant una Llei de l’Audiovisual que pot ser demolidora pel país. 1/14

— Jofre Llombart Anton (@jofrellombart) July 19, 2021

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *