Categories
RACOCATALA.CAT - Raco Català

ENTREVISTA – Judith Colell: “El cinema en català està reculant”

Conversem amb la cineasta i docent Judith Colell després de ser elegida presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. Nominada vicepresidenta de l’Acadèmia del Cinema Espanyol el 2011 i membre de la Junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català des del 2017, la directora catalana s’estrena en el nou càrrec enmig d’una situació molt delicada pel que fa a la indústria de l’audiovisual català. La realitzadora de films com ’53 dies d’hivern’ (2007) o ‘Elisa K.’ (2010) respon a les nostres preguntes sobre la manera d’afrontar dèficits estructurals accentuats els darrers anys com el pobre finançament del nostre audiovisual, la pèrdua gradual de pes del cinema rodat en català, la minsa quota de pantalla del cinema català tot i la seva projecció internacional o l’èxode de talent català per treballar a Madrid.

Text: Joan Millaret

Vídeo: Clack / AMIC – AMIC – Redacció

 

Després que la vostra candidatura s’imposés a la candidatura encapçalada per la també cineasta Neus Ballús, hi haurà col·laboració amb la candidatura derrotada?
La relació va ser molt, molt bona, des de l’inici, des que vam decidir presentar-nos les dues candidatures i, a més, teníem molts punts en comú. Un cop vam guanyar nosaltres, perquè així els acadèmics ho van voler, doncs hem estat en contacte amb l’altra candidatura, hem intentat ajuntar idees i, evidentment, espero que puguem col·laborar plegats perquè és una candidatura esplèndida. Amb el qual, per mi, espero que vinguin a treballar amb nosaltres, també.

Aquestes eleccions a l’Acadèmia van comptar amb una participació històrica. Quin motiu explicaria aquest fet tan singular?
Va haver-hi una participació molt espectacular, la qual cosa és molt bona, perquè vol dir que l’Acadèmia interessa, els acadèmics i les acadèmiques tenien ganes de dir el que volien sobre el futur de l’Acadèmia. Jo penso que després de molts anys amb diferents juntes que, de sobte, que es presentin dues candidatures, una cosa bastant insòlita també, això va fer que la gent s’animés a participar. I, també, perquè estem en un moment molt difícil i crec que tothom té ganes d’intentar arreglar-ho, participant, mirar les coses, opinar,.. I les dues candidatures oferien això: obertura de l’Acadèmia als acadèmics i acadèmiques, participació, horitzontalitat,.. I com que les dues oferíem això, penso que això va animar molta gent a participar. Després cadascú va triar el que va voler. Però sí que hi havia aquesta il·lusió pel fet que s’obrís l’Acadèmia a la gent que en forma part.

Arrossegaves una llarga experiència prèvia en llocs de responsabilitat, per exemple, com a vicepresidenta de l’Acadèmia del Cinema Espanyol. Suposo que ha estat un element decisiu per presentar la teva candidatura?
Si. La veritat és que els anys d’experiència com a vicepresidenta de l’Acadèmia del Cinema Espanyol i de secretària de la Junta anterior de l’Acadèmia del Cinema Català amb Isona Passola va ser un dels motius que em va impulsar a presentar-me. Vaig pensar, “A veure, has estat fent com un màster deu anys”. En realitat, a totes les Acadèmies, les presidències i les juntes, el treball és voluntari, totalment, no es cobra absolutament res. Vull dir que, realment, jo havia estat fent un màster de deu anys de com funcionaven les Acadèmies i què es podia fer pel cinema del país des d’una Acadèmia. Vaig pensar, “Potser és el moment d’intentar posar-ho en pràctica.” I per això em vas presentar.

Ara que estàs al capdavant de l’Acadèmia del  Cinema català, quines mesures immediates teniu previstes engegar la nova Junta?
A mi m’ha fet molta il·lusió comprovar que els mitjans estaven molt pendents de nosaltres. Els primers quinze dies van ser un no parar d’entrevistes, una rere l’altre, la qual cosa és molt bona perquè vol dir que hi ha interès pel cinema, que hi ha interès pel qual fem des de l’Acadèmia, que hi ha interès pels Premis Gaudí – que la marca Gaudí ja és una marca consolidada – i això m’ha fet molt feliç de trobar-ho. Ara ha arribat el moment de posar-nos a treballar. La primera cosa que farem des de la Junta serà  muntar grups de treball, ja que el dia a dia se’ns menja a la Junta, les coses que hi ha del dia a dia de feina, hi ha coses a resoldre, no ens dona temps per reflexionar. Pensem que hi ha molts acadèmics i acadèmiques amb moltes ganes de reflexionar.

La primera cosa que farem serà formar grups de treball, esperem que la primera setmana de setembre ja es puguin posar en funcionament. I, també, ampliar, començar a fer reunions tant amb institucions com amb totes les associacions, fins i tot abans de l’estiu ja n’hem fet unes quantes. I, a més, també, començar  a treballar en els Gaudí de l’any vinent. I, també, intentar d’ampliar el nombre de socis i sòcies. Volem que tota la gent que forma part de la indústria catalana se sentin interpel·lats per l’Acadèmia, que sentin que els podem representar, i poder augmentar el nombre de socis. Com més serem, més força tindrem.

Un dels punts primordials del sector audiovisual català és el seu infrafinançament. Si ja heu mantingut contactes amb la Conselleria, quines reclamacions els hi heu traslladat per intentar resoldre-ho?
Algunes reunions ja les hem fet, altres les farem aviat. I sí, ho tenim previst. Això no és una cosa que pugui fer l’Acadèmia sola, ho hem de fer de la mà de totes les altres associacions – productors, muntadors, directors, actors -. Hem d’anar tots plegats a demanar, bé, més que demanar, a treure pit una miqueta del cinema que fem, del talentós que és el cinema que fem, de com està present a tots els festivals internacionals, de com guanya premis arreu, de com a l’últim Festival de Canes l’única pel·lícula que hi havia en representació de l’Estat Espanyol era una pel·lícula catalana, dirigida i produïda per catalans. I, evidentment, jo penso que hem de treure pit d’això i crec que des de les institucions també en són conscients d’això – que hi ha molt de talent – i aleshores hem de buscar la forma que aquest talent el puguem finançar i que es pugui crear una cinematografia forta i variada i que faci tot tipus de cinema. I això és el que intentarem.

Per una altra banda, també hem d’explicar això al públic, que el públic conegui el cinema català. Ja ho estem fent amb el cicle Gaudí – un cicle que es pot veure en més de cent poblacions i amb molt d’èxit a més – però encara cal donar-li més força a això, que el públic senti que el nostre cinema els representa perquè el nostre cinema representa com el poble català – com vivim, com mengem, com ens relacionem entre nosaltres, com parlem -. I que és molt bo, i a tot arreu el reconeixen molt, tant les pel·lícules de més mainstream, més de pur entreteniment, com les pel·lícules més d’autor. El cinema català és molt reconegut. I pensem que, bé, m’agradaria que el nostre públic fos com el públic francès, una mica xovinista, que se sentís molt orgullós del cinema català, perquè és per estar-ho, jo penso que és per estar-ne.

Es posa de manifest una amarga paradoxa. Tenim un cinema amb molta projecció internacional i multipremiat, però després tenim un percentatge de taquilla més aviat petit. Com es pot redreçar aquesta situació?  
Bé. Aquí també hi entra molt el tema del finançament que dèiem. Com hem de competir, ja no només les pel·lícules catalanes sinó les europees en general, com hem de competir amb els monstres de les pel·lícules americanes que venen i porten al darrere una quantitat de diners per promoció, per màrqueting, per posicionament de la pel·lícula. Clar que amb això nosaltres no hi comptem, res. És molt difícil que ho puguem tenir. En aquest sentit, clar, és complicat que l’espectador se n’assabenti d’aquella pel·lícula que s’estrena o que en tingui ganes d’anar a veure-la. En aquest sentit sí que penso que potser estaria bé tenir la complicitat de la televisió. Perquè hi ha algunes cadenes privades que les seves pel·lícules fins i tot te les posen a les sopes. No dic potser que siguem tan agressius, però sí que penso que podem arribar a algun tipus d’acord per fer més promoció del nostre cinema.

Abans esmentaves el Cicle Gaudí, una iniciativa d’èxit. Aquest seria un dels grans encerts de la Junta anterior presidida per Isona Passola, no?
Sí, sí. El Cicle Gaudí va ser una cosa que va iniciar la Isona Passola, que la va crear i que la va fer créixer ella. La Junta, evidentment també vam ser- hi, però és realment un mèrit important de la Isona que ha creat una cosa de molt d’èxit. Pensa que el nombre d‘espectadors al Cicle Gaudí ha estat fins i tot superior a la mitjana d’espectadors que ha tingut el cinema a les sales el darrer any. Si en un cas la mitjana era de 17, en l’altre cas era de 29, gairebé el doblava. I la gent ho rep amb moltes ganes. I. és més, l’hem de fer créixer més a altres poblacions, s’ha d’ampliar, s’ha d’intentar fer-ho com a mitjà educatiu. És a dir, a part de passar-ho a la nit a les sales – tenint en compte que hi ha poblacions que no tenen ni sala de cinema – doncs també que es pugui fer amb la gent més jove, al matí o al migdia, un passi pels estudiants de Primària o Secundària. Que comencin a acostumar-se a veure un altre tipus de cinema i a veure cinema del seu país, que està molt bé. I així creem nous públics, que és un dels nostres objectius.

La darrera edició dels Premis Gaudí ha posat de manifest que hi ha hagut una reculada progressiva pel que fa a pel·lícules en català. Hi ha manera de revertir aquesta situació?
Això és un tema que ens preocupa moltíssim perquè fa deu anys hi havia moltes pel·lícules rodades en català i amb pressupostos molt grans i ara cada any va reculant això. Penso que això, des de la Generalitat, ja se n’han adonat i hi estan posant remei. Ara hi ha unes noves ajudes amb les quals es podrà rodar més en català i jo he vist molt bona predisposició per part de la Conselleria per tal d’intentar solucionar això. No pot ser que el finançament hagi anat caient, tant de TV3, bé, sobretot de TV3, els darrers anys, i ha fet que no es pugui rodar en català o pel·lícules que s’haguessin pogut rodar en català s’han acabat rodant en castellà. Jo crec que cadascú ha de rodar en la llengua que vulgui, però estic convençuda que molta gent hagués rodat en català si hagués pogut o si hagués tingut el finançament adequat des de Catalunya. I això ho volem potenciar perquè, evidentment, el cinema en català és una de les prioritats.

Suposo que el nou càrrec de presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català repercutirà negativament en la teva feina com a directora de cinema, no?
Jo sempre ho dic. Treballo a la Universitat, sóc directora del Grau de Comunicació Audiovisual a la Blanquerna, a la Ramon Llull, faig classes i m’entusiasma i m’encanta, i això és la meva feina, i a aquesta no penso renunciar perquè és la meva feina. A l’Acadèmia, on dedico moltes hores, també m’entusiasma, tinc moltes ganes de fer coses juntament amb la meva Junta i tenim molts projectes i no m’importa dedicar-hi moltes hores. I potser sí que em repercutirà una miqueta en la meva feina com a directora. Però n’era conscient, eh, quan em vaig presentar, perquè quan era vicepresidenta de l’Acadèmia del Cinema Espanyol va fer que els projectes anessin una mica més lents, no els hi pots dedicar tant de temps. Espero que no em repercuteixi massa perquè tinc un parell de projectes així en marxa i m’agradaria que sortissin abans que acabi la meva etapa com a presidenta, que són quatre anys. Estaria bé. Però sí, sí, suposo que sí em repercutirà una miqueta.

El Govern català va aprovar una taxa a les teleoperadores que va donar liquiditat al cinema català, però aquesta mesura va ser tombada pels tribunals espanyols. Hi ha previst reprendre aquesta mesura o aplicar-ne alguna de semblant?
Es va tombar. Crec que la Conselleria tindria moltes ganes de tenir aquesta taxa, però es va tombar. Aquesta taxa era un baló d’oxigen pel nostre cinema. Fixa’t que a molts països, per exemple, el cinema francès es finança a través dels diners que es treuen de les entrades de la taquilla; el cinema anglès ho fa a través dels diners de Loteria Found. Una taxa a les teleoperadores hauria estat molt bé, jo crec, perquè era una manera de què ningú en sortia perjudicat. Les teleoperadores tenen molts diners, les plataformes tenen molts diners, i aquesta taxa ens hauria ajudat molt. Ha sigut un gran baló d’oxigen per la indústria, però es va tombar. No crec que per molt que protestem… A mi m’agradaria que la posessin a tot l’Estat, ja no només a Catalunya. Jo penso que estaria molt bé que la posessin a tot l’Estat i que es busqués una via alternativa al finançament al nostre cinema. Com et deia en el cas del cinema francès o l’anglès, jo ara he rodat una pel·lícula dominicana i, igual que el cinema americà, que també es finança a través d’exempcions fiscals a les grans empreses, doncs la dominicana, igual.

Al cap i a la fi, això és una cosa que hem de fer entendre molt bé. Es parla tant de subvencions, subvencions,… a veure, si es fan exempcions fiscals, al capdavall es fa el mateix que amb les ajudes directes. A tots els països la cultura té una ajuda directa o indirecte, d’una manera o altra. Que nosaltres hem de trobar una nova manera i una nova forma millor de finançament, claríssim. També tinguem clar una cosa, el cinema ingressa molt més de la despesa que representa pel Ministerio de Cultura o per la Conselleria de Cultura, també. Ingressa molt més encara que només sigui a través d’IVA, impostos,.. s’ingressa molt més. A part que dona menjar a moltes famílies. És una indústria. No és només una catifa vermella i uns vestits, el Festival de Canes i els premis Gaudí. No, no és només això. És molt més, això no és més que la punta de l’iceberg. És tota una indústria on hi treballen milers, desenes de milers de persones.

També ens trobem que Madrid fagocita molt el talent català, no només a través de les televisions privades sinó ara també amb les grans plataformes, no?
Totalment. És una llàstima que s’hagi perdut l’oportunitat de tenir una de les plataformes aquí. La veritat, això és un tema que ens preocupa moltíssim. Ja ho vam dir quan érem candidats i ara és un tema en el qual ens hi volem posar seriosament. No pot ser que el nostre talent se’n vagi a Madrid perquè hi ha més feina allà. Això és el que et deia al principi, que ens hem d’unir totes les associacions i treballar conjuntament amb la Conselleria, TV3 i tots els actors que puguin estar implicats en això i intentar tornar a tenir aquí una indústria forta. I que si la gent se’n va a Madrid doncs que sigui perquè li han ofert una sèrie valuosa i no perquè aquí no hi hagi feina.

Ets també sòcia fundadora i impulsora de CIMA (Asociación de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales). Què en penses que la situació de la dona en la indústria audiovisual catalana sigui una mica minso?
A veure, en la indústria catalana i en la indústria del món! No és una mica minso, és miserable. L’altre dia va sortir l’informe de CIMA que fan cada any. És miserable el paper que tenim, cer que ha pujat una miqueta, no sé si del 14 ha pujat al 20 o al 19%. Però seguim tenint un tant per cent miserable de dones liderant projectes. Ja et dic, directores, productores i guionistes, encara, però si entrem en altres especialitats com fotografia, so o música, és gairebé inexistent. I això és injust i, a més, és una llàstima, ens estem perdent la mirada de la meitat de la població. I el fet que a Festival de Canes hagi guanyat la Palma d’Or una dona per primer cop en solitari, perquè la va guanyar una altra dona, la Jane Campion, fa trenta anys, però que era ex-aequo. Per primer cop, una dona guanya una Palma d’Or. Sembla increïble en setanta-quatre anys de vida del festival que passi això. De totes maneres, sembla que aquest any estem en un bon any perquè s’ha guanyat l’Oscar, la Palma d’Or, fins i tot, també Un Certain Regard a Canes també l’ha guanyat una dona. Sembla que tenim un any bastant positiu amb això.  Però si et poses a mirar els tant per cent, segueixen sent miserables. A mi em sembla molt bé que guanyin, però a mi m’agradaria que els percentatges s’acostessin més al cinquanta.

Abans esmentaves que ja havíeu tingut contactes amb la Conselleria de Cultura i que havíeu notat una bona predisposició. Teniu bones sensacions del nou Govern, doncs?
Jo en tinc una molt bona sensació del nou Govern. A més, quan un Govern comença, té moltes ganes de fer coses. Jo crec que ara sortim d’una pandèmia, sortim d’una situació molt difícil – sortim, bé, ja veurem quan ens en sortirem – però ja veiem la llum a la sortida i el nou Govern, que també acaba d’entrar, crec que té moltes, moltes ganes de fer coses.  Jo, la veritat, l’entrevista que vam tenir amb la consellera em va semblar que tenien moltes ganes de fer coses, que remàvem cap al mateix costat. I espero que aquestes ganes, aquestes intencions es materialitzin i aconseguim millorar les coses en tots els sentits, no només en el finançament, sinó també en moltes altres coses: temes d’educació; relació de cinema,  cultura i educació; també la creació de l’Estatut de l’Artista. Ja s’està fent el cens de l’artista, una cosa molt reivindicada i molt necessària – a França funciona i funciona molt bé – que millorarà molt la vida de la gent que es dedica a això, al foment de la cultura. I crec que hi ha molt bones intencions. A mi em va donar bones sensacions. Espero que tot es materialitzi.

Tenint en compte que la realització de pel·lícules s’ha vist afectada per l’aturada de rodatges per culpa de la pandèmia, com es preveu la propera edició dels Premis Gaudí?
“Pot ser un any complicat de producció i també d’estrena. Complicat perquè a part d’haver-se produït menys també hem tingut dificultats per estrenar. I, evidentment, les pel·lícules que concursen als Gaudí són pel·lícules que han estat estrenades. Espero que no sigui un problema. Ha sigut un any molt difícil, tant de producció com d’exhibició, però jo crec que al setembre s’animarà tot. En un any de pandèmia, segurament sí hi haurà una baixada de produccions, però hi ha hagut molt bones pel·lícules que aquest any ja s’han estrenat o pel·lícules que s’estrenen al setembre o octubre. No vull dir noms per no oblidar-ne cap, però n’hi ha dos o tres que són esplèndides i que estan a punt d’estrenar-se. Penso que sí, que hi haurà una bona collita tenint en compte de l’any d’on venim.”

Tu també podries ser part afectada, ja que tens una pel·lícula pendent d’estrena, ’15 horas‘, no?
A veure si l’estreno! No sé si podré anar als Gaudí, ja que no sabem quan s’estrenarà. Acabada està, va estar al darrer Festival de Málaga i va guanyar el Premi Signis. Però ja veurem… perquè estan les coses molt difícils per estrenar les pel·lícules, ara. Està molt complicat, ara, hi ha un embut de pel·lícules per estrenar. Els mateixos distribuïdors tenen un munt de pel·lícules per estrenar i les sales són les que hi ha. Hi ha el que hi ha. Espero que sí, que la pugui estrenar per estar en aquesta edició dels Premis Gaudí.

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *