Categories
RACOCATALA.CAT - Raco Català

Enric Valor, Alta Distinció de la Generalitat Valenciana 20 anys després de la seua mort

La Comissió de Cultura de les Corts ha aprovat la proposta conjunta del govern del Botànic, constituït per PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV, de concedir l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana a títol pòstum a l’escriptor i gramàtic Enric Valor “per la seua aportació cabdal a l’estudi i divulgació del valencià, a la difusió del patrimoni cultural del nostre poble, i pel seu compromís polític i social amb l’autogovern, la democràcia i els drets i llibertats dels valencians i valencianes”.

El grup parlamentari del PP i Ciutadans s’han abstingut, perquè volien aigualir aquesta reivindicació a l’escriptor, demanant la mateixa distinció per Josep M. Gaspar Fullana Mira, ‘el pare Fullana’, un dels pioners del reconeixement de la llengua, però al mateix temps un home que acabà qüestionant-ne la unitat i Manuel Sanchis Guarner, escriptor i filòleg, que sí que reconeixia que era el mateix idioma, però defensava el caràcter propi del valencià i que no estigués supeditat al català.  Vox, que ha votat en contra, fidel al seu estil, ha carregat contra tot el que representa Valor, el compromís amb la llengua i la terra, titllant-lo de ser una persona “estimada pel moviment catalanista”, i també acusant els impulsors de la proposta de blanquejar “colpistes i hereus de terroristes”.

 L’Alta Distinció és un dels màxims reconeixements del País Valencià i amb el seu atorgament a un dels grans homenots de la cultura i la llengua valenciana, es posa fi a un greuge històric. Mort el 2000, va ser completament ignorat pel seu compromís nacional pel govern de la Generalitat de llavors, encapçalat pel popular Eduardo Zaplana, que no li va dedicar cap homenatge.

Aquest guardó sorgeix com a reacció a la decisió de l’Ajuntament de Mutxamel de llevar-li el nom a una avinguda dedicada a la seua figura i rebatejar-la com avinguda d’Espanya. Una acció de l’equip govern, format per PP, Ciutadans i que va comptar amb el suport extern de Vox, amb el que volien esborrar dels carrers del municipi a “un nacionalista valencià-català”, en paraules de grup municipal de l’extrema dreta.

Aquesta invisibilització de Valor, que dona nom a centenars de carrers, places, avingudes i centres educatius, s’havia de tallar en sec, pel perill que el blaverisme i els seus executors polítics iniciassen una campanya d’eliminació sistemàtica de qualsevol element que reconeixés el seu paper cabdal a la història del País Valencià. El president de la Generalitat, Ximo Puig, els síndics dels tres partits del pacte del botànic, la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, fins i tot, el ministre de Cultura espanyol, Manuel Rodríguez Uribes, van criticar, entre d’altres, la mesura del consistori de Mutxamel i els hi van exigir que recularen i retornaren l’avinguda al seu nom anterior. 

L’equip de govern de Mutxamel, davant la pressió, va decidir atorgar-li a Enric Valor un nou carrer, als afores de la població, un espai on s’hi va a practicar esport i molt allunyada de l’avinguda que portava el seu nom, que era una de les principals artèries comunicatives. Una iniciativa que ha topat amb el rebuig de l’oposició que ho considera “una burla”.

Aquest menysteniment del blaverisme polític ha provocat l’efecte que mai desitjarien aquests enemics de la llengua i la cultura nacionals: La reivindicació i la tornada a la primera plana de Valor. A l’atorgament de l’Alta Distinció de la Generalitat, se li han sumat homenatges arreu del territori, sobretot els d’Escola Valenciana que l’ha volgut recuperar a les seues Trobades, una petició des de la Diputació de València perquè cada població del País Valencià tinga un carrer, edifici o plaça dedicat a la seua persona, i finalment, des d’ERPV, una petició perquè l’aeroport de Manises-València porte el nom d’Enric Valor.

Lingüista i escriptor de referència ineludible per a la història contemporània de les lletres valencianes, com a gramàtic i lexicògraf va publicar treballs cabdals per a l’estudi de la llengua catalana. Va ser també un divulgador de la literatura de transmissió oral de les comarques del sud, que recopilà al volum ‘Rondalles valencianes’ amb el qual s’han format les darreres generacions de xiquetes i xiquets a les escoles valencianes. Reconegut amb el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) o la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993), compta també amb diversos Doctor Honoris Causa concedits per universitats d’arreu dels Països Catalans. 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *