Bette Davis va ser una dona de caràcter. Una contestatària del seu temps. Un torrent de solvència i mala llet. I com a tal, va exercir una sèrie d’excel·lents treballs cinematogràfics que li van valer fama addicional d’actriu difícil. Assumit, al final dels seus dies va concloure: «Jo vaig ser el Marlon Brando de la meva generació». All about Eve’(1950), aquí aplaudida com Tot sobre Eva’, va ser un dels seus moments culminants. La crítica la va elogiar. Fotogramas’ la va descriure com «una història d’admirable construcció dramàtica que uneix intel·ligència amb brillantor». I sobre aquell film de Joseph L. Mankiewicz, Pau Miró ha fet una adaptació lliure en la qual confronta «dues actrius, de dues generacions molt diferenciades, que han d’interpretar un mateix personatge. En aquesta coincidència explica el programa de mà topen dues maneres d’entendre la vida i la professió». Vida que, de vegades, és com un joc de miralls col·locats aleatòriament, segons la directora Silvia Munt, que es pregunta: «¿Som realment el que els altres veuen de nosaltres?, ¿som el que nosaltres creiem que som?» Quin dilema. Per contestar-ho millor que seguim el camí marcat per Rilke: l’únic viatge és el viatge interior.
Font: El Periódico – portada – Read More