Tal dia com avui de l’any 1283, fa 738 anys, es lliurava la batalla de Malta —davant del port de La Valletta—, que va enfrontar els estols navals de la corona catalanoaragonesa, comandat per l’almirall Roger de Llúria, i de la corona francesa, comandat pels almiralls Guillem Cornut i Bartomeu Bonvi. La clamorosa derrota de les armes navals franceses va precipitar la conquesta catalana de les illes de Malta, Gozzo i Lipari. Fins aquell moment, aquestes illes havien estat dominades per la monarquia angevina de Nàpols (aliada de la corona francesa).
Aquella batalla es va lliurar en el context del conflicte entre la corona catalanoaragonesa, per una banda, i la corona francesa, la monarquia angevina de Nàpols i el Pontificat, per l’altra banda, per dirimir el lideratge militar i comercial a la Mediterrània occidental. Tan sols un any abans (març-abril, 1282), els almogàvers catalans havien desembarcat a Trapani (Sicília), havien derrotat les tropes de Carles d’Anjou i havien restaurat la legítima dinastia siciliana en la persona de Constança de Hohenstaufen (esposa del comte-rei Pere II de Barcelona i III d’Aragó).
Les fonts documentals revelen que en la batalla de Malta —com en la de Sicília— les tropes del comte-rei Pere estaven formades, quasi exclusivament, per almogàvers catalans. En el cas de la posterior campanya de Malta, l’operació militar catalana va comptar amb el concurs de diverses companyies de ballesters sicilians, que van tenir un paper destacat en la labor d’incendi de les naus enemigues. Després d’aquella batalla, Malta passaria a formar part de l’edifici polític catalanoaragonès durant dos segles i mig, fins que l’any 1530 el rei hispànic Carles de Gant la va lliurar als cavallers hospitalers.
Font: ElNacional.cat – Read More