Finalment, Esquerra i Junts van fer aquest dilluns el pas que podien haver fet fa tres mesos, just després de les eleccions del 14-F. És un pas que reedita el pacte de l’anterior legislatura, que va acabar pastura de les suspicàcies i els recels entre les formacions que ara repeteixen acord. Ningú té grans expectatives en el que pugui donar. Si es continua deixant de banda la gestió del que els seus progenitors denominen l’«autonomia», amb un cert menyspreu, i es continua buscant únicament la manera de desestabilitzar les relacions amb la resta d’Espanya, llavors serà difícil que es dissipi aquest escepticisme inicial. Als que vivim i treballem a Catalunya ens interessa sortir de la pandèmia i de la crisi econòmica i social en la qual ens ha submergit. L’última enquesta del Gesop ho deixava ben clar. I el sentit comú, també. El primer repte del nou Executiu no hauria de ser un altre que tornar a la Generalitat el prestigi institucional que ha perdut durant la presidència de Quim Torra. Sense això, res del que es proposin desbordarà el perímetre del món independentista, amb què és imprescindible comptar per dibuixar el futur de Catalunya, però sense menysprear els que pensen diferent. Els antecedents d’aquest Govern que ara es proposa posar en marxa, i que és perfectament legítim, no són gens encoratjadors.
ElPeriodico.cat – PORTADA