Categories
beteve.cat

El grafiter Roc BlackBlock pinta una foto de Kim Manresa a Nou Barris

Al barri de la Trinitat Nova, a la façana de l’Ateneu Popular de Nou Barris, l’artista visual Roc BlackBlock acaba de fer un gran mural per recuperar un moviment veïnal que hi va haver a la zona als anys 60.

La lluita va detonar-la una estafa immobiliària. Rosa Morales, veïna i presidenta de l’entitat Bidó de Nou Barris, explica que la gent reclamava que “els tornessin els seus pisos”, perquè un promotor immobiliari havia venut els mateixos habitatges a diverses famílies i va fugir amb els diners.

El mural recupera la història de les barraques de Santa Engràcia, a l’actual plaça d’Ángel Pestaña, al barri de la Prosperitat”

Roc BlackBlock, artista muralista

Malgrat les protestes als carrers, moltes famílies es van veure empeses al barraquisme i les construccions es van anomenar les barraques de Santa Engràcia, a l’actual plaça d’Ángel Pestaña, al barri de la Prosperitat. Altres famílies van fer cap als pisos del governador, unes infrahabitatges d’uns 30 metres quadrats que van construir per allotjar-les, recorda Morales.

225 metres quadrats de memòria

El mural de BlackBlock fa uns 225 metres quadrats i està basat en una fotografia de Kim Manresa que guarden a Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris.

A la imatge s’hi poden veure diverses dones i nenes reclamant amb pancartes “Pisos, sí; barraques, no’.

Són relats de la memòria que han quedat invisibilitzats, en segon terme o no formen part dels grans episodis de la història”

Roc BlackBlock, artista muralista

La tria de la imatge, segons ha explicat Morales, s’ha fet de forma consensuada entre gent del barri que es va reunir a l’Ateneu per parlar de què li agradaria que es plasmés en aquell mur. BlackBlock va recopilar els seus comentaris i va anar a l’Arxiu de Roquetes per seleccionar tres imatges, de les quals la gent va triar la guanyadora.

Murs de bitàcola, difondre les històries

El mural més recent de BlackBlock ja forma part del projecte Murs de bitàcola, una iniciativa seva per fer aflorar les històries dels barris i pobles que són importants, malgrat que no surtin als llibres d’història.





Un altre que en forma part és el mural ‘Amb les nostres mans’, al barri de la Teixonera. Andrés Antebi, antropòleg, historiador i membre de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), qui assessora BlackBlock, apunta al doble joc del títol d’aquesta obra: “Parla de l’autoconstrucció” d’habitatges per part d’aquella gent que als anys 60 va arribar d’altres bandes d’Espanya per treballar, i de l’autoconstrucció de la memòria.

BlackBlock conceb el muralisme “com a eina de difusió de tots aquests episodis”, i va més enllà de les parets: els murals tenen un codi QR perquè, qui en vulgui saber-ne més, pugui indagar fàcilment en la història d’aquella imatge.

L’objectiu principal de Murs de bitàcola és, en definitiva, “explicar la història i la memòria dels nostres barris allà on ha passat”, ha reblat l’artista.

BlackBlock fa més de 25 anys que es dedica al muralisme i, a diferència de la tònica dominant, que és representar una vida aspiracional, de luxes i fama, ell se centra en les lluites veïnals.

“Són relats de la memòria que han quedat invisibilitzats, en segon terme o no formen part dels grans episodis de la història, però que sota el meu punt de vista són les petites peces d’un puzle que realment configuren la memòria de la ciutat“, defensa.

BlackBlock i el seu mural més famòs

Foto de Fer Alcalá del mural original de Roc BlackBlock

Sobre la polèmica generada quan operaris de la neteja de l’Ajuntament van esborrar un mural amb la cara del rei emèrit i en suport de Pablo Hasél a la zona de les Tres Xemeneies i la vandalització posterior del que potser sigui el seu mural més famós, admet que “evidentment, em genera malestar” que algú que està “als antípodes” de la seva forma de pensar se senti autoritzat a imposar la seva opinió i dir-li què pot pintar “i què no”.

Roc Blackblock: “La legalitat s’ha de subrogar al sentiment popular”

L’artista barceloní, amb una llarga trajectòria marcada pel compromís social, reivindica el carrer com a espai d’expressió comunitària

Font: betevé – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *