Categories
ELNACIONAL.CAT

El deute de les llars i les empreses espanyoles arriba al 150% del PIB

El deute de les llars i empreses espanyoles va pujar fins als 1.661 milers de milions (mm) d’euros durant el primer trimestre de 2021, que representen el 149,3% del PIB espanyol, segons ha publicat aquest dilluns el Banc d’Espanya. Això significa que aquesta xifra ha augmentat un 3,1% respecte a l’any passat, quan el deute era de 1.611 milers de milions d’euros.

Així es desprèn de l’informe sobre els Comptes Financers de l’Economia Espanyola, on el supervisor monetari espanyol apunta que aquest repunt del deute sobre el PIB es deu a l’augment del deute nominal i “en major mesura” al descens del PIB a causa de la pandèmia.

Ara bé, aquest creixement del deute és molt desigual el que fa a llars i empreses, ja que el deute de les societats no financeres ha augmentat des dels 906 mm fins als 963 mm, i representa el 86,6% del PIB espanyol i si incloem el deute interempresarial, el percentatge creixeria fins al 109,7%. Per altra banda, el deute de les llars ha disminuït en l’últim any passant dels 705 mm a 698 mm, que representa un 62,8 % del PIB.

Pell que fa al finançament consolidat brut rebut per part de les llars i empreses, en l’últim any, s’ha enfilat fins als 49,6 mm (4,5% del PIB). Del total, les empreses van captar un finançament equivalent al 4,7% del PIB i les llars, per contra, van aconseguir cancel·lar deute per valor del 0,3% del PIB.

Actius financers de les llars

Pel que fa als actius financers de les llars, aquestes tenien, en acabar el primer trimestre d’enguany, un import total de 2.388 mm d’euros, un 5,4% superior al d’un any abans. Aquest augment reflecteix l’adquisició neta d’actius financers, que va ser de 82,9 mm d’euros en l’últim any, a la qual es va sumar una revalorització dels mateixos de 39,1 mm d’euros.

Aquesta gran revalorització dels actius en l’últim any es va concentrar, especialment, en el primer trimestre de 2021. En relació amb el PIB, els actius financers de les llars van representar un 214,7% en acabar el primer trimestre de 2021, un increment del 31,4% respecte al 2019, a causa de l’augment dels actius i a la reculada experimentada pel PIB.

Si desglossem aquesta xifra, podem veure com el gruix dels actius financers de les llars es trobava en efectiu i dipòsits (el 42% del total), seguit de participacions en el capital (24%), assegurances i fons de pensions (16%) i participacions en fons d’inversió (15%). Ara bé, l’apartat que més va créixer en l’últim any van ser les participacions en fons d’inversió (+1,9%), mentre que el pes de les participacions en el capital va ser el que més va caure (-2,9%), com a resultat del component de transaccions, que va ser negatiu.

Augmenta la riquesa de les llars

Tal com he vist abans, el deute de les famílies va baixar en l’últim any, en aquest cas, també ha anat lligat a un augment de la riquesa financera neta de les llars. Aquesta, que s’obté deduint els seus passius dels seus actius, es va situar en 1.635 mm d’euros en acabar el primer trimestre d’enguany, que suposa un augment del 8,6% respecte a un any abans. En relació amb el PIB, els actius financers nets van representar el 147%, ràtio que va ser un 25,2% superior a la del 2020 degut tant a l’augment dels actius financers nets com a la reculada del PIB.

Finalment, les operacions financeres netes dels sectors residents (empreses, llars, institucions financeres i administracions públiques) van mostrar en l’últim any un signe positiu de 10,7 mm d’euros, equivalent a l’1% del PIB, davant del 2,6% observat un any abans on destaca l’evolució del saldo de les llars cap a un valor cada vegada més positiu (fins al 8,1% del PIB).

El que també destaca, negativament, és saldo de les administracions públiques, que cada vegada és més negatiu (fins al -11,7% del PIB). En el cas de les empreses i les institucions financeres, els saldos en termes del PIB es van mantenir estables, situant-se, en el primer trimestre de 2021, en 1,5% i 3,2% del PIB, respectivament. Dins de les institucions financeres, el saldo del Banc d’Espanya va ser d’un 0,2% del PIB, el de les altres institucions financeres monetàries un 2% del PIB i el de les institucions financeres no monetàries un 0,9% del PIB.

Imatge principal: Cues davant del Banc d’Espanya l’últim dia que es podien canviar pessetes per euros – Cézaro De Luca / Europa Press

Font: ElNacional.cat – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *