Categories
ELPAIS.CAT

El càstig

Podríem pensar que l’estiu era aquí per mostrar-nos que, si bé la pandèmia no ens havia fet millors, tampoc ens havia extirpat les ganes de viure. Però el vam començar de manera atroç amb l’assassinat d’un noi, el Samuel, al crit de “maricón”. I amb el qüestionament de si és, o no, homofòbia que et matin al crit de “maricón”. No hauria de caldre res més. Buscar alguna cosa més implica assumir exactament el marc discursiu dels qui assassinen. “Una dona no és violentada al carrer per tenir vagina: una dona és violentada al carrer per la imaginació, la mirada que es projecta en ella i com la imagina el subjecte receptor i passiu”, explica la filòsofa Elizabeth Duval a l’assaig Después de lo trans. És igual, en el fons, si a la fi la dona té vagina. De la mateixa manera que tant és si el Samuel era, o no, homosexual. O si els agressors ho sabien, o no. O si la motivació inicial (que no de fons) era homòfoba.

Seguir leyendo.

Font: Edició Catalunya d’EL PAÍS – Read More – [#item_author]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *