Categories
ELPUNTAVUI.CAT ESPORTS

“Després de la Champions, volem guanyar el triplet”

Riem Hussein xiula el final del partit al Gamla Ullevi i arriba el primer missatge al mòbil de Lluís Cortés (Balaguer, 1986). És David Rodrigo, secretari general de la federació andorrana. El primer de molts. Allau de felicitacions en les últimes 24 hores. La primera trucada després de guanyar la final contra el Chelsea tenia destinataris clars: els seus pares. Acabava de tocar la glòria. El seu equip era campió d’Europa. Més d’una hora i mitja després del partit, amb l’estadi gairebé a les fosques, Cortés caminava sol damunt la gespa, pensatiu, apartat dels focus, refugiat en els seus pensaments. Va ser el seu moment de pau interior. Sabia que aquest Barça acabava de fer història. Ahir, amb l’expedició ja a Barcelona, va atendre L’Esportiu. Encara no sap on guardarà la medalla de campió. Quan vivia a Balaguer sí que tenia un espai habilitat per guardar premis i distincions, però a l’actual domicili de Barcelona aquest tipus de coses les té guardades en caixes. La medalla tocarà posar-la en un lloc visible.

Wembley 92 està lligat a una frase: “Sortiu i disfruteu.” Un cruyffista declarat com vostè, què els va dir a les jugadores abans de la gran final?

Una part del missatge va anar una mica en aquesta línia per un senzill motiu: quan aquest equip s’ho passa bé amb la pilota és quan millor rendeix. M’agrada quan veig les futbolistes gaudir dins el camp, associant-se, buscant-se les unes a les altres, amb fam de recuperar la pilota quan no la tenen. Sempre he cregut que el millor camí per guanyar és passar-ho bé dins el camp.

S’imaginava una final amb un guió tan rodó?

Sincerament no. Sí que tenia la convicció que teníem moltes possibilitats de ser campiones, però no m’hauria imaginat un 0-4 en 36 minuts. Això no entrava en els meus plans. Sempre m’agrada plantejar-me diversos escenaris possibles per tenir respostes preparades, però era inimaginable marcar quatre gols tan ràpid.

Més feliç pel què o pel com?

Estic molt content amb aquest equip perquè, a part de guanyar, ho acostumem a fer d’una manera molt concreta, que va molt d’acord amb el futbol que jo entenc i amb el que les jugadores volen. Tenim molt clar com hem de jugar per merèixer guanyar. Després pots guanyar o perdre, però jugant d’una determinada manera tens més probabilitats d’èxit. Penso que vam oferir una grandíssima imatge.

La Champions era el gran repte. I a partir d’ara què? On és el sostre d’aquest equip?

L’equip té moltes ganes de seguir guanyant. No hi ha sostre. Tenim jugadores molt joves, que senten aquests colors, que són molt del Barça i que tenen moltes ganes de continuar guanyant títols.

Aquest Barça té recorregut per somiar a acostar-se a una gesta tan brutal com les cinc Champions seguides del Lió?

El que ha fet l’Olympique de Lió és molt i molt difícil i tinc molt clar que cada any que passi encara serà més difícil perquè ara mateix hi ha moltes més alternatives a part del Lió i el Wolfsburg. Nosaltres en som un clar exemple. El PSG, el Bayern, el City, el mateix Chelsea…, hi ha molts equips que estan treballant bé i guanyar la Champions cada vegada serà més complicat.

Què li diu la paraula ‘triplet’?

El triplet és el clar objectiu ara mateix. Se’ns va escapar la supercopa, però volem la copa. Hem de seguir sent exigents en aquest sentit. Aquest equip té mentalitat guanyadora. Volem el triplet, sí.

Com va gestionar internament la situació d’Alexia? Li va treure moltes hores de son la incertesa sobre el seu estat físic?

Mira, et seré sincer: vaig prohibir a tot l’staff i a tots els directius que estaven a l’hotel que preguntessin a l’Alexia pel seu estat físic. Podien parlar amb ella, parlar de futbol, però vaig prohibir explícitament qualsevol pregunta sobre com es trobava ella físicament. Jo sabia que ella faria tot el possible per jugar. Vaig parlar amb la metgessa i sabíem que hi havia cert risc que es lesionés, però tots, i ella la primera, vam assumir aquest risc. S’hauria pogut lesionar abans del minut 20, sí, però aquest era el gran partit i havia de jugar. El mateix dia de la final no li vaig preguntar res i en els moments previs a l’escalfament ens vam mirar i ens vam entendre. Ella em va preguntar si confiava en ella i li vaig dir que sí. Ella em va dir que estigués tranquil i jo li vaig dir: doncs som-hi.

Aitana Bonmatí va ser designada MVP de la final. És un reconeixement personal i també un premi per a la Masia.

Conec bé l’Aitana, des de l’etapa a la selecció catalana sub-16, i és un premi merescut. És molt treballadora i ambiciosa. Té molt clar que vol ser una gran jugadora. Jo no li he regalat res. Està en un moment de maduresa i de confiança molt alt.

Què li va dir Joan Laporta?

El Jan va baixar a la gespa i va ser molt clar en el missatge. Va insistir molt en com havíem guanyat. Tothom coincideix a valorar com s’ha guanyat aquesta Champions.

Va estar molt reflexiu en el postpartit. El vaig veure caminar sol per damunt la gespa. Què pensava en aquells instants?

Són moments en què afloren molts sentiments. Tenim molta pressió i quan tens aquests premis és el moment de parar i dir: “Ep, això ha valgut la pena.” Aquest ofici et fa perdre casaments d’amics, aniversaris de familiars, la vida amb la parella pot arribar a ser bastant incompatible perquè quan ella fa vacances tu estàs de viatge amb l’equip…, però quan obtens aquests premis sí que hi veus sentit, a tot plegat.

S’esperava un creixement tan ràpid després de perdre aquella final del 2019?

No ho esperàvem en només dos anys, però tenia clar que teníem jugadores que podien ser millors del que eren. Alexia, Aitana, Patri, Lieke…, totes tenien aquest potencial per créixer. Estic content per totes elles. Ara són campiones d’Europa.

Xavi Llorens, Fran Sánchez, Bartomeu, Mestre, Teixidor… Vostè sempre tendeix a fer un exercici de memòria i ferque molts noms siguin partícips de l’èxit.

Perquè aquesta és la realitat. Diumenge nosaltres vam recollir els fruits del que s’ha sembrat en els últims anys. Quan el club va decidir professionalitzar la secció, la va encertar de ple. Hi ha hagut molta feina de molta gent en tots aquests anys i aquesta Champions també és per ells.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

%d bloggers like this: