Categories
ELNACIONAL.CAT

Descobreixen una importància més gran del cerebel al cervell de les persones

El cerebel és una massa de teixit nerviós situat a la part posterior del cervell les funcions del qual tenen a veure amb el moviment, ja que permet que es produeixin d’una forma equilibrada i coordinada. Però ara un nou estudi dut a terme a la Universitat de Duke dona més informació sobre aquesta part del cervell que, segons els experts, ha anat experimentant canvis evolutius que podrien haver contribuït a la cultura humana, el llenguatge i l’ús d’eines. La investigació, l’autora principal de la qual és Elaine Guevara, ha estat publicada a la revista PLOS Genetics.

Els científics que estudien els humans van desenvolupar la seva notable capacitat per com pensar i aprendre s’han centrat en la freqüència en l’escorça prefrontal, una part del cervell vital per a les funcions executives, com el raonament moral i la presa de decisions. Però d’algun temps ençà la seva atenció també s’ha centrat al cerebel pel seu paper en la cognició humana.

Guevara i el seu equip van investigar l’evolució del cerebel i l’escorça prefrontal buscant diferències moleculars entre humans, ximpanzés i macacos rhesus. Específicament, van examinar genomes dels dos tipus de teixit cerebral en les tres espècies per trobar diferències epigenètiques, és a dir, modificacions que no canvien la seqüència de l’ADN, però poden afectar quins gens s’activen.

En comparació amb els ximpanzés i els macacos rhesus, els humans van mostrar més diferències epigenètiques al cerebel que a l’escorça prefrontal, el que destaca la importància del cerebel en l’evolució del cervell humà. Les diferències epigenètiques van ser especialment evidents als gens involucrats en el desenvolupament del cervell, la inflamació del cervell, el metabolisme dels greixos i la plasticitat sinàptica, l’enfortiment o debilitament de les connexions entre les neurones depenent de la freqüència amb què s’utilitzin.

Cráneo

Han trobat més diferències epigenètiques al cerebel que a l’escorça prefrontal

Les diferències epigenètiques identificades en el nou estudi són rellevants per comprendre com funciona el cervell humà i la seva capacitat per adaptar-se i establir noves connexions. Aquestes diferències epigenètiques també poden estar relacionades amb l’envelliment i les malalties. Estudis previs han demostrat que les diferències epigenètiques entre humans i ximpanzés a l’escorça prefrontal estan associades amb gens involucrats en condicions psiquiàtriques i neurodegeneració. En general, el nou estudi afirma la importància d’incloure el cerebel en estudiar com va evolucionar el cervell humà.

Segons Guevara, “els nostres resultats recolzen un paper important del cerebel en l’evolució del cervell humà i suggereixen que les característiques epigenètiques identificades prèviament que distingeixen al neocòrtex humà no són exclusives del mateix“.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *