Categories
ELPUNTAVUI.CAT ESPORTS

De Wembley al cel

Wembley. 19 d’octubre del 1999. Arsenal-Barça, 2-4. La història del futbol és plena de casos icònics de professionals indissolublement associats a un gol, una aturada, una lesió, un gest o un partit concret. Francesc Arnau (Cogolls, les Planes d’Hostoles, 1975-Oviedo, 2021) quedarà eternament vinculat al seu mític partit d’ara fa vint-i-dos anys, a Londres, contra aquell Arsenal d’Henry, Bergkamp, Vieira i companyia. Els culers amb certa memòria visual tanquen els ulls i encara avui recorden aquella espectacular doble intervenció del porter garrotxí que va servir per evitar primer el gol d’Overmars i després el gol de Tony Adams en l’acció continuada. Col·locació, agilitat i reflexos per acabar enviant la pilota a córner amb el palmell de la mà gairebé des de terra, quan Arsène Wenger ja celebrava el gol.

El món del futbol va quedar ahir consternat per la mort de Francesc Arnau, als 46 anys. El Real Oviedo, el seu actual club, va fer oficial la trista notícia a través d’un comunicat a les seves xarxes socials. Arnau era el director esportiu del club asturià des del desembre del 2019 i estava actualment planificant la pròxima temporada al costat del secretari tècnic, l’empordanès David Comamala.

Francesc Arnau va jugar durant tres temporades al primer equip del Barça (1998-2001). L’equip blaugrana va lluir ahir braçal negre en la seva visita a Ipurua. També ho faran el Màlaga en la seva visita a Butarque i el Real Oviedo, que avui havia de jugar el seu partit contra el Mirandés i finalment el partit s’ha ajornat a demà.

“Des de baix, sota els pals, el Camp Nou es veu diferent. Estàs enclotat i a vegades et falta l’aire. No distingeixes les cares, només les dels davanters que venen i et volen fer barraca”. Són paraules del mateix Francesc Arnau el 12 de novembre de l’any 1996, en un article del company David Colomer a El Punt. Arnau havia debutat amb el Barça tres dies abans contra l’Atlético de Madrid al Camp Nou (3-3). Aleshores, amb 21 anys, encara tenia fitxa del filial i no seria fins a l’etapa de Van Gaal, dos anys després, que faria el salt definitiu. El garrotxí va acabar disputant 32 partits amb el primer equip. Format a la Masia, el seu vincle amb el Barça cal anar a buscar-lo al 1989, quan el seu descobridor, Esteve Puigdemont, que treballava com a observador del Barça a la zona de la Garrotxa, va dir a Martínez Vilaseca que tenia un porter amb ADN Barça. Arnau va fer la prova i va acabar fitxant per l’infantil blaugrana. Porter d’estil sobri, amb un bon un contra un, i gran col·locació, Arnau acabaria fitxant pel Màlaga el 2001 a canvi d’un milió d’euros. Història eterna del club andalús, a la porteria del Màlaga va trobar la continuïtat que no va tenir a Barcelona. Una dècada defensant la porteria de La Rosaleda. Amb el Màlaga va viure el desencís d’un descens i l’èxit d’un retorn a primera.

Francesc Arnau sempre ha estat lligat al món de la pilota. Quatre anys després de penjar els guants va canviar la porteria pels despatxos. Primer va ser director esportiu del seu Màlaga i ara desenvolupava aquesta mateixa tasca a 2a divisió amb el Real Oviedo. “Un director esportiu ha de tenir moltes qualitats, la primera és tenir bon ull a l’hora de fitxar i confeccionar una bona plantilla, ja no només de jugadors sinó de la gent que treballa al club, de l’staff tècnic i de la direcció esportiva. A part de tot això, hi ha la gestió del dia; has d’estar al cas de la gent a la qual tens delegades feines o que són els encarregats de fer aquestes feines perquè tinguin les eines necessàries, la motivació i perquè que segueixin la línia que el club vol seguir”, explicava en una entrevista recent a l’Esportiu. El Real Oviedo perd el seu director esportiu i el futbol català perd un il·lustre.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *