Jo, que sempre he estat de guitarres cruixents i com més distorsionades, millor, l’odiava, però a finals de la dècada dels vuitanta i inicis dels noranta, el que ho petava a discoteques i radiofórmules era l’eurodance.
Un Frankenstein meravellós
L’eurodance era un estil que, amb els països del centre d’Europa com a campament base creatiu, va néixer de la mescla de diverses declinacions de l’electrònica: el new beat, el house, el techno, el hi-nrg i l’eurodisco. Tot ben agitat i finalitzat amb unes gotes de hip hop i de pop sintetitzat de melodies incontestables. Vengaboys, Whigfield, Paradisio, 2 Unlimited, Ace of Base, Technotronic… van ser alguns dels principals referents d’aquest gènere, però cap d’ells (potser Technotronic) va assolir els nivells de popularitat d’Snap!
Snap! van ser un experiment. Un meravellós Frankenstein sorgit de la genialment perversa ment dels productors Michael Münzing i Luca Anzilotti; intel·lectes privilegiats sorgits de l’Organisation For Fun, seminal aventura de música electrònica que van compartir amb un prohom dels beats com Sven Väth. Van gravar un parell de discos i ho van deixar. Münzing i Anzilotti seguirien el seu camí plegats amb 16 BIT. Van rebentar les llistes d’èxits amb el single ‘Where Are You?’. Una proesa que ja no tornarien a repetir.
El tàndem va prosseguir la seva trajectòria conjunta amb Snap!, aventura amb què, sota els pseudònims de Benito Benites i John “Virgo” Garrett III, dos noms més propis d’actors de culebrot de tercera regional que no pas de productors musicals de primera fila, es limitarien a compondre uns temes a què posarien veu altres cantants. En el seu cas, van ser el rapper Turbo B i la cantant Penny Ford, tots dos nord-americans.
Portada del volum 3 del recopilatori Lo + Disco. Foto: Oriol Rodríguez
El ritme és un ballarí
World Power (1990) va ser el seu àlbum de debut, contenidor de trencapistes infal·libles com ‘The Power’, ‘Ooops Up’ o ‘Cult of Snap’. Res comparable, però, a ‘Rhythm Is a Dancer’, el tema central del seu segon elapé, The Madman’s Return (1992), i el segon single més venut de 1992, només superat per aquella melodia de destrucció de cors massiva de Whitney Houston que va ser (i encara és) ‘I Will Always Love You’. ‘Rhythm Is a Dancer’ també era una de les cançons més destacades al tercer volum del recopilatori Lo + Disco.
Durant la dècada dels vuitanta i noranta era una tradició inalterable que arribava cada estiu i cada Nadal. En una època en què els discos es venien a milions, les discogràfiques espremien tot el suc del seu catàleg publicant recopilatoris d’èxits del moment. N’hi havia de tota mena segons les tendències del moment: des dels èxits del pop rock internacional als èxits de música makina, dels èxits del rock català a aquests Lo + Disco que recollien els temes que posaven en estat d’ebullició les pistes de ball.
El primer volum de Lo + Disco es va publicar l’any 1990. La saga es va completar amb la cinquena entrega el 1994. La tercera va aparèixer el 1992 i juntament amb el ‘Rhythm Is a Dancer’ d’Snap! trobem temes de Felix, 2 Unlimited, Dr. Alban o Rozalla. Un doble àlbum en què, com dirien els nord-americans son “all killers, no fillers”.
Botiga de vinils del carrer de l’Olivera del Poble Sec. Foto: Oriol Rodríguez
L’epicentre del vinil
En la mateixa època en què es publicaven aquests Lo + Disco obria a Barcelona Discos Revolver fent del carrer Tallers, juntament amb altres històriques com Castelló o Discos Impacto, l’epicentre barceloní del vinil. Avui dia Rervolver és una de les poques supervivents d’aquella època. Però mentre els establiments més icònics del gremi han anat tancant; repartides per tota la ciutat, i coincidint amb una renovada passió pel format, han anat apareixent escampats per tota la ciutat locals dedicats al tràfic del plàstic negre. Son, entre altres, Barcelona City Records, Discos Paradiso, BCore, El Genio Equivocado, Ultra-Local Records. Una llista a la qual ara hem de sumar un petitíssim cau de vinils del barri del Poble Sec.
És una botiga que no té nom i de la qual no trobareu cap mena d’informació a Google, però existeix. Està ubicada al carrer de l’Olivera cantonada amb Ricart. No deuen ser més que 25 o 30 metres a rebentar de vinils, de tots els estils, però amb especial predilecció per la música de ball, de l’electrònica al hip hop. Discos de segona mà a preus raonables (en aquesta febrada actual pels vinils en molts casos has de demanar una hipoteca amb aval dels papis per comprar-te un), com els 3 euros que vaig pagar per aquest tercer volum de Lo + Disco amb què jo, que sempre he estat de guitarres cruixents, ara no paro de ballar com un posés.
Font: ElNacional.cat – Read More