Categories
ALATAVEU.COM - Andorra

Corts esporga una mica més el sumari de la causa general del ‘cas BPA’ per la represa del judici

Almenys dos encausats al seu dia en l’afer investigat a l’Audiència nacional espanyola han sol·licitat que es retiri tota aquella documentació que els faci referència. En alguns casos són elements que es volien fer servir com a element de prova del suposat blanqueig. Almenys parcialment, el president del tribunal que jutja el cas, Enric Anglada, ha admès que s’excloguin una nombrosa documentació per tal de no incórrer en vulneració de drets fonamentals de persones que res tenen a veure amb el cas al Principat i que, a més a més, han sortit totalment nets, impunes, en el cas que s’investiga a l’Estat espanyol. El Tribunal de Corts sempre ha reconegut que la instrucció de la causa general del ‘cas BPA’ va ser poc acurada i que, a més a més, el sumari és, a banda de voluminós caòtic i molt mal endreçat. De fet, durant els mesos anteriors de vista judicial ha quedat clar que en moltes ocasions és fa molt difícil buscar segons quins documents en el marc del sumari. Les queixes dels propis magistrats no s’han estalviat. I s’han hagut de fer diferents arranjaments o incorporacions de documents o aclariments com a mínim. La sala sempre ha reconegut que la instrucció de la causa general del ‘cas BPA’ va ser poc acurada i que, a més a més, el sumari és, a banda de voluminós caòtic i molt mal endreçat També és habitual que s’actualitzin certs elements del cas. En aquest marc, el fiscal ha demanat que s’incorpori la resolució d’una de les sales penals de l’Audiència nacional espanyola que ha admès en part el recurs de la fiscalia anticorrupció que va qüestionar que la instrucció del ‘cas Emperador’ acabés considerant que aquella causa s’ha de jutjar només per blanqueig de capitals producte del delicte fiscal. De prop de la desena de delictes que s’imputaven inicialment, al final l’Audiència ha permès que s’avaluï durant el judici si l’empresari Gao Ping i els seus col·laboradors també haurien comès algun altre tipus de delicte més enllà del frau fiscal. Però tot just quatre o cinc. I per fets mlt concrets i delimitats. Alguns episodis d’extorsions i amenaces, delictes contra la propietat industrial per vendre algunes peces falsificades, un delicte contra els drets dels treballadors per fer-los treballar a alguns d’ells, suposadament, més hores d’aquelles per les quals estaven contractats i també s’analitzarà el dia que es jutgi la causa si alguns dels col·laboradors de Ping fomentaven la prostitució. Caldrà que hi hagi una condemna si fos el cas. Així hi tot, però, la majoria de fets que s’atribueixen a la banda de l’empresari xinès serien comesos més tard del 2011, quan BPA ja havia tallat l’operativa a Rafel Pallardó. A més, Ping i els seus col·laboradors treballaven amb algunes desenes de bancs, i és impossible dir que el diner que portava Pallardó al Principat prové de delictes que no siguin l’evasió fiscal, que l’únic que realment està documentat. SENSE BLANQUEIG PEL SEPBLAC Un altre document que probablement en aquest cas passarà a engruixir, només algunes pàgines, el sumari del cas serà la resolució del Servei espanyol de prevenció del blanqueig (Sepblac) arxivant la investigació oberta contra la filial espanyola de BPA, el Banco Madrid, i concloent que en cap cas es pot afirmar que l’entitat bancària era una màquina per rentar diners. [related:articles:1] Ben al contrari, l’organisme de prevenció dependent del ministeri espanyol d’Economia i Transició Digital considera que des de l’aterratge de BPA al comandament de Banco Madrid hi va haver un increment substancial de mesures de control, i el fet que hi hagués alguna deficiència no permet dir en cap cas que al banc s’hi fes blanqueig ni que servís per blanquejar. I que del funcionament de Banco Madrid no s’extreu res de rellevant perquè sigui punible des del punt de vista penal.

Altaveu – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *