Capesa garanteix que l’augment poblacional que pugui dur les torres no fa perillar el servei d’aigua

L’esclat de la pandèmia han modificat, almenys fins ara, tant la producció com la facturació d’aigua. Els dos principals demandants d’aigua de la parròquia són l’hospital -que no ha modificat el consum- i Caldea, que sí que ha exigit menys demanda. També han consumit molt menys, però molt menys, el segon nivell de clients de Capesa: tots els hotels de la parròquia, molts dels quals han estat tancats des de l’inici de la crisi sanitària. Amb tot, i segons els càlculs de la companyia oferts pel seu director general, Eduard López Mirmi, abans de l’arribada de la Covid Capesa havia arribat a servir 5.300 metres cúbics d’aigua al dia, podent arribar a un màxim teòric de 6.000 metres cúbics. Actualment, la distribució d’aigua se situa, diàriament, al tomb de 3.800 metres cúbics. [related:articles:1] Si en xifres rodones, sempre segons les dades de Capesa, s’estima una distribució diària plausible de 5.000 metres cúbics d’aigua, que és tan com 5 milions de litres. I es divideixen pels 200 litres diaris que l’OMS considera que pot arribar a usar cada persona, es tindria una capacitat per poder servir aigua per a unes 25.000 persones. Les dades enunciades per López Mirmi situen en 14.800 els residents a Escaldes amb puntes de 16.700. Per tant, i partint d’aquests càlculs, hi ha marge més que suficient, segons el director general de la companyia escaldenca, tenint en compte que l’actual pla urbanístic, tot i canviar la concepció constructiva de la zona del Clot d’Emprivat prevista fins fa un parell d’anys, no hauria suposar una arribada de més residents que l’establerta per a llavors. Alguns dels nous edificis que s’estan construint al Clot d’Emprivat. Toni Solanelles Quant a la pressió, López Mirmi deixa clar -així ho manté ell- que tampoc no hi ha cap problema previsible en relació a les torres. Les tres més avançades ja tenen les connexions fetes. Almenys, les que arriben fins a la porta i les que subministren els dipòsits antiincendis. “La pressió a les torres els arriba a 14 bars”, amb la qual cosa, segons que explica el director general de Capesa, el que han de fer els responsables de cada construcció és posar reductors. La distribució interna és qüestió de cada equip d’enginyeria o dissenyador dels edificis, sense que l’empresa distribuïdora d’aigua hi tingui res a dir. Maldecaps En tot cas, ni per capacitat ni per pressió, Capesa no veu, almenys a curt i mitjà termini, cap problemàtica de fons “a no ser que de cop i volta el comú possibiliti una població de desenes de milers d’habitants”. El fet que la captació original que porta l’aigua a la immensa majoria de la parròquia, la del Madriu, estigui a una cota superior -uns 1.220 metres que la majoria de punts d’Escaldes- porta Capesa a assegurar que no hi ha problema de pressió. La zona que actualment més preocupa López Mirmi i el seu equip és la del Solà, amb Can Diumenge de referència. Sobre la taula del consell d’administració de la companyia hi ha una proposta d’incrementar la tarifa a Can Diumenge per evitar els abusos de consum -per regar, tot sovint- que es detecten La canonada que va del Madriu al dipòsit de Can Diumenge -i d’aquí mitjançant bombeig s’envia aigua cap al dipòsit superior de Rocacorba- transporta entre 1.200 i 1.300 metres cúbics d’aigua diaris. I se’n consumeixen uns 800. Hi ha marge però també preocupació. De fet, Capesa està buscant alternatives per solucionar la qüestió vist que l’increment de consum és notori. “Fins i tot es rega tabac amb aigua de consum humà”, especifica un López Mirmi que deixa clar que la normativa no permet aquests usos però que hi ha ciutadans que fan cas omís a la regulació i l’administració tampoc no fa el seguiment acurat que caldria fer. D’aquí que sobre la taula hi ha dos escenaris a banda de mirar de fer alguna captació al torrent de Can Diumenge -més que captació, algun dispositiu que permeti retenir, emmagatzemar l’aigua, que periòdicament baixa per aquell indret-: un, que l’administració faci els controls permanents per assegurar que l’aigua tradicionalment potable realment es destina al consum humà i no serveix per regar de manera habitual jardins, per exemple. L’altra opció és incrementar de forma molt notable els preus. Fixar un llindar relativament generós de consum, i a partir d’allí establir un forfet que deixi distret. El fet que hi hagi una sola captació principal, la del Madriu, no preocupa especialment des que es van construir els nous dipòsits. Entre els quatre que hi ha es poden emmagatzemar 5.640 metres cúbics d’aigua. Actualment, doncs, hi ha una autonomia d’un dia i mig, aproximadament. Fa temps que hi ha sobre la taula enfilar la captació fins a la zona de Ràmio. Però de moment no s’ha decidit tirar endavant el projecte. En canvi, ara per ara està del tot descartat anar a buscar una captació soterrània a la zona del Clot d’Emprivat. En teoria, sobre el paper, tot està contemplat i garantit. Quan es passi a la pràctica caldrà veure si la teoria era bona o el subministrament fa figa.
Altaveu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *