Categories
CULTURA ELNACIONAL.CAT

Bruna Cusí: “El cinema ha de fer que els humans ens trobem menys sols”

Mia y Moi ha estat un dels títols més destacats en l’última edició del D’A, el festival de cinema d’autor de Barcelona. L’òpera prima de Borja de la Vega, un drama intimista sobre les absències i com ens sobreposem a aquestes que arribarà a les sales el pròxim 21 de maig, té com tàndem de protagonistes a Ricardo Gómez i una Bruna Cusí que captiva i sedueix la càmera com mai abans. Ens trobem amb l’actriu catalana, intèrpret amb una filmografia que ja suma títols com Incerta glòriaEstiu 1993 o La Vampira de Barcelona, al seu pas pel certamen barceloní.

T’agrada parlar de la teva feina?
Sí. Està bé perquè t’acabes ficant dins la pel·lícula. Fas reflexions de fets que no et planteges mentre rodes. 

En què penses mentre rodes?
En el personatge i en la història. Després, a les entrevistes, és quan ho analitzes gairebé com espectadora, més que no pas com a protagonista. Sempre descobreixes coses. 

I deixes anar els personatges?
N’hi ha que costa deixar anar més que altres. En el cas de la Mia no em va ser difícil desprendre’m d’ella.

I això que és un personatge contundent. 
Porta una motxilla molt gran a l’esquena, però alhora està en un moment de certa pau amb ella mateixa. Està perduda, carrega amb la tristor de la mort de la mare, té tendència a l’alcoholisme… Tot i així, comença a intuir qui és i cap a on vol anar. A més a més, com el seu germà està pitjor que ella…

La felicitat és efímera i per comparació.
És molt egoista, però tots ens trobem millor quan algú al costat encara està pitjor. I sí, per comparació, la Mia es troba millor que el Moi. De la mateixa manera que està més preocupada pel Moi que per ella mateixa. 

Actues per saber qui vols ser i cap a on anar?
Hi ha personatges que ens ajuden a créixer, a descobrir què volem ser i fer i què no. Personatges que m’ajuden a prendre decisions per saber qui vull ser i cap on vull anar. Però la vida és per viure-la. La carrera et ve i d’alguna manera son els personatges els que t’acaben trobant.

Son els personatges els que t’acaben trobant

No els tries tu?
Ara per ara no tinc aquest privilegi. Hi ha projectes convencionals i d’altres que els has de fer per motius alimenticis. Uns són projectes que m’interessen més artísticament, altres són feines que em permeten sobreviure.

En quins se n’aprén més?
En tots dos. En un ets més feliç i als altres aprens a guanyar la batalla. Als primers la felicitat és plena perquè treballes amb els amics i la gent que admires, però no donen per menjar… de moment. 

I Mia y Moi quina mena de projecte és?
Un que volia explorar. Em venia de gust fer una pel·lícula amb amics. Em venia de gust fer aquest viatge perquè és el que em dóna més llibertat artística com a actriu.

Una pel·lícula on es percep que als actors i actrius us han deixat fluir. 
El Borja [de la Vega, director del film] ens ha atorgat molt espai per opinar i decidir. Tenia molt clar quina pel·lícula volia fer i també ens ha escoltat molt. 

02 BRUNA CUSÍ

L’actriu catalana Bruna Cusí és la protagonista de la pel·lícula Mia y Moi

Hi ha molta improvisació?
Molta. No tot ha estat improvisat, però sí que hi moltes escenes en què les cues del principi i el final son fruit de la nostra creativitat. 

És una pel·lícula molt generacional. 
La sensació que té la Mia d’estar perduda, sense trobar la seva vocació, m’és molt propera. Tinc moltes amigues i amics que van igual de perduts, que no saben si viure a la ciutat o al camp, si acceptar feines alimentícies o perseguir la vocació… Som fills d’una crisi en un món global deprimit per no sentir que ens dirigim cap a un destí millor. Una sensació pessimista agreujada per la pandèmia.

En aquest escenari, quin rol juga el cinema?
El cinema també té l’obligació de ser mirall de la realitat. Es pot distorsionar, però ha de ser un element catàrtic perquè els humans ens entenguem millor i ens sentim menys sols. El cinema ens ha d’ajudar a viure millor. 

El cinema té l’obligació de ser mirall de la realitat

Sents el pes d’aquesta responsabilitat, d’intentar ajudar-nos a viure millor?
Sóc superexigent i la responsabilitat amb la meva feina la porto de sèrie i de fàbrica. Pero també entenc la meva feina des del prisma lúdic, un espai on ser creatiu i imaginatiu. 

Si aquesta pel·lícula l’haguéssiu rodat, editat, muntat, però no la veies ningú, existiria?
No existiria. Existiria com un material, com un cel·luloide. Però el cinema, com el teatre, la pintura, la música, la literatura… no existeix si ningú no en gaudeix. Sempre ha de tenir un públic. Si no, no és cine. El ritual és produir una expressió perquè arribi a algú. Quan arriba, el que més m’agrada és que em diguin que sóc creïble. 

Aquest és el fi últim de la interpretació, no?
Cap elogi millor que quan et diuen que rere la teva feina hi ha una veritat i una credibilitat, un naturalisme. La meva feina com actriu és trobar la veritat del moment. Sembla fàcil però no ho és.

Sempre has volgut ser actriu. 
Sempre, des de ben petita. Ara no ho tinc tan clar, però. 

Per què!?
Sempre seré actriu, ja no hi ha volta enrere. Però tinc moltes ganes d’explorar el guió i la direcció. Tot just he presentat un projecte per una pel·lícula a l’Acadèmia del Cinema. Estic esperant la resposta.

Has protagonitzat el videoclip de “Bum Bum”, el tema del grup d’electrònica B1n0 en col·laboració amb Ferran Palau?
Fa anys amb en Ferran teníem ganes de treballar junts. En Ferran és una font d’inspiració constant. Quan vaig rodar Incerta Glòria escoltava els seus discos per inspirar-me i entrar en certs estats emocionals. Les seves cançons son com haikus musicals. Ara que ens hem conegut, tenim ganes de seguir fent coses plegats. Algun projecte audiovisual està en marxa. 

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

%d bloggers like this: