Categories
ELNACIONAL.CAT

Bea Talegón: Estat social i democràtic de Dret

El Constitucional afirma que el govern espanyol havia d’haver utilitzat l’estat d’excepció per frenar la pandèmia. Rebutgen l’estat d’alarma, la fórmula garantista per la qual va optar l’Executiu i que no requeria autorització prèvia del Congrés.

La ponència es va aprovar dimecres passat per sis vots a cinc. El vot decisiu va ser de la magistrada Encarnación Roca que és progressista, i entre els vots contraris a la sentència, hi havia jutges de la corda conservadora. Per això no és del tot encertat assenyalar com a causa d’aquesta sentència a les pressions polítiques o a les cordes a què cadascú pertany.

El ponent d’aquest assumpte va ser el magistrat Pedro González Trevijano, que defensa que l’estat d’excepció hauria estat justificat, ja que la situació generada per la pandèmia va suposar una alteració absoluta de l’ordre constitucional. Apunta també en el seu escrit que davant de la situació caldria acceptar el fracàs de l’Estat de Dret, lligat de mans i incapaç, segons ell, de trobar resposta davant de situacions de tal gravetat.

Els sis magistrats que han guanyat la majoria consideren que els drets fonamentals s’han vist suspesos de manera total, i no limitats, com es defensa des del govern espanyol. I entenen que el confinament domiciliari es va fer al marge de la Constitució.

La sentència ha estat criticada pel govern espanyol, que considera que aquest tipus de debats jurídics no s’haurien de plantejar d’aquesta manera, ni per aquest òrgan. Concretament, Margarita Robles ha estat crítica en aquest sentit. I el cert és que la sentència del Constitucional, tan ajustada, el que ve a plantejar és precisament el que assenyala el ponent: té capacitat aquest Estat de Dret per fer front a situacions límit?

A la vista està que estem depenent de decisions judicials, en lloc de posar en mans d’experts sanitaris allò que té a veure amb mesures de control davant d’una situació de pandèmia. Alguna cosa no s’està plantejant de la manera més eficaç, i a la vista estan els resultats.

El que ve a posar el Constitucional sobre la taula suposa, a més, un plantejament que, partint de l’anàlisi del succeït fa un any, vindria a determinar el camí a recórrer en els pròxims possibles esdeveniments similars. Que amb gairebé tota certesa es donaran.

I el Constitucional ja ha posat la seva proposta sobre la taula: aplicar l’Estat d’Excepció. Una cosa que podria encaixar amb la reforma de la llei de Seguretat Nacional de la qual pràcticament no s’està parlant.

La setmana passada el Consell de Ministres va aprovar la proposta de la vicepresidenta primera, que encara era Carmen Calvo, sobre l’Avantprojecte de Llei per a la modificació de la Llei de Seguretat Nacional. Té l’objectiu de reforçar els mecanismes a disposició de l’Estat per accedir als recursos necessaris durant la gestió de situacions de crisi.

En aquesta nova redacció es planteja la regulació de la producció industrial d’Espanya en funció de les necessitats que vengen donades per la situació de crisi. Es regula la Reserva Estratègica basada en les Capacitats Nacionals de Producció Industrial per trobar alternatives al proveïment exterior (recordin els respiradors, de les màscares, dels tests). Es dota de noves facultats al Consell de Seguretat Nacional, podent adoptar les mesures necessàries perquè els plans de preparació i disposició de recursos d’aplicació puguin executar-se el més ràpid possible.

De moment aquesta nova redacció haurà de ser debatuda i treballada al Congrés dels Diputats. En el text preliminar s’apunta a possibilitats en les quals qualsevol persona major d’edat podria ser obligada a realitzar prestacions personals, una cosa que ha generat un cert enrenou, però que en realitat ja estava contemplada en la legislació vigent de 2015.

La realitat evidencia que el nostre Estat de Dret no està sent capaç de canalitzar les necessitats de la població espanyola. Ni en aquelles qüestions d’índole política, ni en les sanitàries ni en les socials. La resposta del nostre Estat de Dret arriba tard, no s’entén i el que és pitjor encara, a la ciutadania li agafa sempre absolutament desinformada i desorientada, una situació òptima per jugar amb ella a la confusió, una cosa que estan aprofitant des dels partits de l’oposició que són incapaços de generar un clima de diàleg i entesa davant de situacions tan extremes com que estem vivint.

L’Estat de Dret, per funcionar correctament, ha d’estar vinculat al concepte de Democràcia. No podem oblidar que les dictadures també tenen un sistema normatiu, un Estat de Dret. El problema que té Espanya és que se li ha oblidat en massa ocasions que perquè l’Estat de Dret funcioni no pot oblidar-se del fonamental: i és que ha de ser democràtic per damunt de tot, ja que són els representants del poble els que elaboren les normes, i els jutges han d’interpretar-les per garantir el seu esperit i els drets de la població. Perquè també cal recordar que Espanya és un Estat Social, una cosa que poques vegades es recorda i per la qual es veu, al magistrat del Tribunal Constitucional se li oblida que han de conjugar-se els tres elements bàsics perquè tot funcioni.

Potser la raó que això no surti bé sigui, precisament, allà.

Font: ElNacional.cat – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *