Basté, fart de la justícia espanyola: “Intolerable, repugnant… i fa por”

De motius per posar-se les mans al cap amb les decisions de la justícia espanyola n’hi ha a cabassos. Jordi Basté ho sap, però de tant en tant, se li omple el pap, li vessa la paciència i es queda ben a gust, cosa que li agraeixen els seus oients. Perquè de tant en tant cal dir ben alt i fort que prou, prou de prendre decisions abjectes i miserables en nom de la llei. Probablement, a la justícia espanyola li llepi un peu el que digui Basté o qualsevol altre, però el director d’El món a RAC1, programa més escoltat de Catalunya, fa bé en ensorrar la justícia espanyola quan pixa fora de test.

Toni Comín, Carles Puigdemont i Clara Ponsatí / Efe

Fa uns dies ho va fer després de la decisió del Tribunal General de la Unió Europea que va suspendre l’aixecament de la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, però tement que a Espanya això seria paper mullat: “malgrat que Europa rebrega sistemàticament totes les decisions dels tribunals espanyols, és lògic creure que a Espanya, la sortida existiria…, però amb furgoneta i cap a la presó, fins el judici, que podria trigar. La llei, la llei, la llei… no s’aplica en l’ordre invers. És a dir, no poden tornar perquè probablement la justícia espanyola se saltaria l’europea, que és la suprema”.

Jordi Basté / TV3

Aquest matí de dimarts, el periodista s’ha tornat a llevar sense poder-se mossegar la llengua i ha obert el seu davantal imprescindible amb una galeta amb la mà oberta en to de lament. Només començar, ja avisa: “La notícia és terrible”. I certament, ho és. El ple del Consell General del Poder Judicial ha aprovat per 15 vots a favor i 6 en contra l’informe sobre la llei de memòria democràtica, que qüestiona que es puguin il·legalitzar fundacions per apologia del franquisme, per incitació a l’odi o a la violència contra les víctimes del cop d’estat. Chim pum. L’escrit del CGPJ és de traca: “L’apologia del franquisme, sempre que no hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l’expressió d’unes idees que, malgrat que siguin contràries als valors de la Constitució, estan emparades per la llibertat d’expressió”.

Jordi Basté / Foto: Sergi Alcàzar

Caretas fuera. Com bé diu Basté, “ja fa temps que el franquisme s’ha destapat i ha deixat de ser un element exòtic. Quan es va dir que el govern d’Espanya pensava en la retirada de la mòmia de Franco, un dels néts dels dictadors, Francis Franco, va dir que el tracte de la premsa el portava a l’època del NODO. Al final els franquistes faran servir Franco per acusar de franquistes els qui no pensen com ells que són franquistes. En nom de la llibertat d’expressió, el franquisme, que no ho oblidem, pren el seu nom d’un dictador exterminador, repetim, d’un DICTADOR que es va fer un tip de matar gent, campa a sus anchas. La comparació és vergonyosa, per exemple, amb Alemanya: “l’article 20 de la Constitució (el de la llibertat d’expressió) al davant de l’article 86 del Codi Penal d’Alemanya, on fer apologia del nazisme és delicte condemnat amb tres anys de presó”.

Jordi Basté / Foto: Sergi Alcàzar

El periodista acaba el seu editorial verbalitzant el fàstic que li genera la decisió de la justícia espanyola i lamentant que el franquisme estigui tan crescut en un país on, fins i tot, hi ha qui se’n sent orgullós: “en nom de la llibertat d’expressió el farem més gran. Hi ha bromes que no fan riure i hi ha apologies que no són democràtiques. I lloar Franco a Espanya, com Hitler a Alemanya, és intolerable, patètic, fastigós, repulsiu, repugnant i repel·lent”. I el final, és per a emmarcar: “Darrerament tot el que fa l’alta judicatura espanyola és llançar la moneda a l’aire de la justícia i entre cara i creu sempre surt cara. Massa casualitat. El més perillós és que la cara de la moneda és la de Franco. I això fa por“.

Imprescindible.

Font: ElNacional.cat – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *