L’estiu provoca al·lucinacions, com la del caos anunciat per Paluzie. Però no és l’única. Salvador Illa perd el seny (no ho dic jo, ho diu Joan Mena, portaveu dels Comuns) i declara que la «dècada del procés» és el pitjor moment que ha viscut Catalunya «en els últims 300 anys». Tres segles donen molt de si. Passen moltes coses, en tres segles. Hi ha guerres i revolucions, dictadures i desolacions, exilis i sang, tragèdies i convivències, esplendor i racons foscos de la història. Cada fragment del temps que vivim, ens ho recordava Dickens, és «el millor dels temps, el pitjor dels temps». Vivim en «l’era de la saviesa, l’era de l’estupidesa, l’època de la fe, l’època de la incredulitat». Llums i tenebres, esperances i desesperacions. Tot davant nostre. Només ens podrem acostar a la possibilitat d’enjudiciar-ho quan hagin passat molts anys. Per això les paraules d’Illa són desmesurades i forassenyades. Perquè les diu per dir, sense la perspectiva històrica adequada. Per això i perquè la comparació és un insult flagrant a la memòria col·lectiva. ¿Per desconeixement o ignorància? ¿Per ràbia? ¿Per fer-se notar? ¿Perquè és culpa de l’estiu, que provoca al·lucinacions?
Font: El Periódico – portada – Read More