A Macedònia del Nord, l’encaix del poble albanès roman complex 20 anys després dels Acords d’Ohrid

Enguany es compleix el 20è aniversari del conflicte de baixa intensitat a Macedònia del Nord: la darrera de les guerres que van assolar els Balcans al final del segle XX. Va durar menys d’un any, el 2001, i va enfrontar les comunitats albanesa i macedònia, el 25% de la població i el 65%, respectivament. L’espiral de violència es va aturar perquè els EUA i la UE van intervenir sense dilació i van ajudar a concretar un acord que, sent ambigu, acontentés els actors involucrats. Així, els Acords d’Ohrid van atorgar drets bàsics als albanesos i van permetre als macedonis d’evitar una guerra que podien perdre, encara que com a contraprestació, els pactes van deixar un regust amarg en una de les parts: el poble macedoni, malgrat ser majoria al país, no troba la fórmula amb què imposar la seva visió sobre com ha de ser la integració de la resta de comunitats a Macedònia. Atiada per polítics que es beneficien de la divisió ètnica, la bretxa entre les dues comunitats es reflecteix i s’engrandeix amb els estereotips que circulen als barris, bars i col·legis segregats de les principals ciutats del país.
Continua llegint

Font: Nationalia – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *