1982: El cop d’estat que volia acabar amb la jornada de reflexió (i amb la democràcia)

Havia de començar a les 8 del matí aprofitant la jornada de reflexió del 27 d’octubre del 1982, la vigília del que tothom assumia que seria una gran victòria electoral per al PSOE. L’exèrcit tallaria les comunicacions entre els centres de poder de l’Estat; es controlarien una setantena d’objectius, entre els quals la Moncloa i la Zarzuela -recorrent a l’artilleria si es trobaven amb resistència-; es destituiria el rei; es dissoldrien les Corts, i es declararien il·legals partits, sindicats i les comunitats autònomes. Hi hauria detencions, camps de concentració i es controlaria la ràdio i la televisió públiques.

L’intent de cop d’estat del 23 de febrer de l’any anterior i les condemnes als seus impulsors havien deixat en una part de l’exèrcit la sensació que s’havia de tornar a provar, i aquella era l’ocasió que buscaven. El principal promotor d’aquell nou cop era un vell conegut: el general Jaime Milans del Bosch, el mateix que el 23-F va treure els tancs als carrers de la ciutat de València.

Milans, des de la presó de Fuencarral (Madrid), va tornar a fracassar en el seu intent de recuperar la dictadura. Els serveis secrets de l’Estat (Cesid) van interceptar comunicacions i van arribar a obtenir informació detallada del pla, fins al punt que van pactar amb militars de segon rang implicats en el cop perquè delatessin els seus superiors a canvi de quedar-ne al marge. El 2 d’octubre es van detenir els principals implicats, entre els quals els coronels Luis Muñoz i Jesús Crespo, i el tinent coronel José Enrique Crespo. Tots tres van acabar sent condemnats a dotze anys de presó per un delicte de conspiració per a la rebel·lió militar.

Abans, el 25 d’octubre, la policia havia requisat armes i explosius a grups d’ultradreta a les ciutats de Madrid, Barcelona i Valladolid i havia traslladat Milans en helicòpter fins a un penal de Cadis.

El PSOE va guanyar aquelles eleccions per majoria absoluta i Felipe González va començar el seu periple de catorze anys com a president, precisament el que volien evitar els colpistes.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: