Verdaguer al Valle de los Caídos

Carles Riba va escriure que la poesia patriòtica de Verdaguer no hauria estat tan aplaudida en un país fort i constituït en estat. Deia que amb aquesta poesia, sobretot amb Canigó, Verdaguer havia creat una geografia sentimental de Catalunya. I deia que amb les fades i les goges que fugien espantades davant de la creu, Verdaguer havia convertit el paisatge mític del seu poema en un paisatge simbòlic que donava un missatge molt clar: Catalunya es fundava i s'aguanta per la cristiandat.

Per això m'ha cridat l'atenció llegir aquesta notícia sobre l'exposició que ha muntat la Fundació Verdaguer per explicar com el franquisme es va apropiar de la seva figura. I per això m'ha cridat l'atenció l'article on s'hauria dit que, plantant la creu al Canigó, l'Abat Oliba hauria fet el mateix que va fer Franco al Valle de los Caidos, foragitar els enemics d'Espanya i de la fe. 

Espanya intenta absorbir-ho tot, però amb alguns autors ho té més fàcil que amb uns altres. Si són autors de poble, se'ls apropia, per allò del ruralisme pintoresc, que morirà amb el temps per falta de demografia i de poder. Si són autors catòlics, se'ls apropia, perquè aprofita la por que els catòlics catalans han expressat en algun moment pels socialismes de tot tipus. I si són autors catòlics de poble, aleshores no tenen escapatòria i passen a engreixar l'imaginari espanyol indefectiblement. L'apropiació de Verdaguer no s'explica només per imprimir bitllets de cinc centes pessetes amb la seva cara estampada i la barretina, com es va fer. Passa per explotar el ruralisme, els seus atacs al socialisme i per convertir-lo en una ànima pietosa i embogida, cosa que no va ser i que només podem desmentir si tornem als seus texts.

ElNacional.cat
Anna Punsoda Ricart

FavoriteLoadingAfegir a favorits

Be the first to comment on "Verdaguer al Valle de los Caídos"

Deixa un comentari

Translate »