Fanny Tur: ‘El Principat serà un mirall per a les Illes: sabrem què passa quan algú s’independitza’

Fanny Tur ha arribat a la Conselleria de Cultura, Participació i Esport del govern de les Illes després de l’esclat del cas de fragmentació de contractes públics, que va fer saltar la consellera anterior, Ruth Mateu, la qual, al seu torn, havia substituït Esperança Camps. Tot plegat, en tan sols dos anys de legislatura de govern de pacte progressista. En aquesta entrevista, Tur parla de com s’ha trobat la conselleria, de la seva versió del conflicte que va esclatar al març, dels objectius prioritaris que es proposa i també de la situació d’IB3, la relació amb l’Institut Ramon Llull, l’estat de la llengua, la cultura a Eivissa, els Països Catalans i les conseqüències d’una possible independència del Principat.

—Com heu trobat la conselleria?
—La primera impressió que tens quan arribes és la mateixa que deuen haver tingut també les meves predecessores. O elles, encara més. En l’etapa d’Esperança Camps, van haver d’armar la conselleria. És de creació nova, d’aquesta legislatura, formada per direccions generals que abans estaven repartides en altres conselleries. Això fa que després d’una legislatura del PP que Bauzá va aprofitar per aprimar l’administració pública d’una manera salvatge, la situació ja hagi estat complicada en totes les conselleries. Imaginau les dificultats d’una conselleria nova. Nosaltres ara hem de completar aquesta feina feta per les meves predecessores. I ara hi ha projectes encarrilats que continuaran i projectes nous que començarem.

—En tot cas, veient els precedents, la idea és acabar la legislatura?
—Esper que sí. Ja no per jo, sinó perquè, sincerament, crec que val la pena el projecte i l’equip de govern. Si miram allò que ens esperaria si governés l’alternativa, crec que és evident que cal donar estabilitat al govern. A les Illes, l’alternativa al govern actual és una opció molt negra. Esper poder acabar la legislatura. La diversitat de l’esquerra és la metàfora de la pluralitat de la societat. Aquest govern ha actuat amb una contundència, una transparència i una honestedat que no s’havia vist mai abans davant casos gravíssims de corrupció. Quan esclataven, el PP es posava de perfil. En un cas d’un tema que no vull minimitzar, però que jo consider absolutament menor, s’ha actuat de manera ràpida, eficaç i contundent. Aqueixa és una diferència molt important que els ciutadans han de valorar. És la diferència entre un govern de dretes i un veritable govern d’esquerres.

—Té alguna complexitat afegida, la Conselleria de Cultura, Esport i Participació?
—No. Jo crec que no. Tenim àrees de perfils diferents, però que totes es complementen. Política lingüística és al nostre departament. Crec que és un àmbit que ha de ser transversal. La participació també. Esports i Cultura són àmbits que tenen moltes coses en comú. Totes són eines importants d’inclusió i de cohesió social. L’assemblatge és perfecte. No crec que grinyoli cap departament.

—S’ha traslladat la direcció general de Transparència a la Conselleria de Presidència. És una conseqüència del cas dels contractes de Cultura?
—Honestament, crec que és una àrea que està millor a Presidència. Perquè és transversal. Dit això, també crec que Política Lingüística hauria d’estar a Presidència. No pot ser una qüestió circumscrita només a Cultura i Esport. Sempre ho he defensat així. La qüestió de Transparència és especialment delicada perquè cada departament té unes obligacions en aquest aspecte. És molt més fàcil coordinar i supervisar aquestes qüestions des de Presidència que des d’una conselleria concreta. Aquesta preocupació, no la tenien, els governs del PP. La transparència és una prioritat d’aquest govern. Ara la ciutadania pot consultar l’agenda, les despeses, les contractacions… Hi ha una voluntat explícita i evident de transparència. És un salt qualitatiu en el comportament democràtic del govern.

—En una compareixença al parlament, defensàveu que no hi havia hagut fragmentació de contractes en el cas que va portar a la dimissió de Ruth Mateu. Què va passar, doncs?
—La immensa majoria dels contractes estan penjats i són públics. Els de l’ILLENC, no. D’entrada, pens que un govern d’esquerres ha de ser molt escrupolós i exemplar. Ha de fer les coses de manera exquisida. Si hi ha contractes que s’han tramitat malament i, especialment, si tenen algun punt delictiu, d’entrada ha de parlar la justícia. Ara, des de l’oposició s’ha magnificat per tapar les seves vergonyes. En el mateix moment que saltava aquest cas, hi havia una sentència que deia que el senyor Bauzá i el PP havien cobrat més de 150.000 euros de sous públics per la seva campanya electoral. Que consti que no m’agrada gens això de ‘i tu més’. Al PP li va bé magnificar un tema menor per fer veure que tots els polítics som iguals. I és evident que no. Tan sols cal veure quina ha estat la reacció d’un govern progressista.

—Sou independent o militeu en algun partit?
—Jo no som militant. Però no veig que això sigui un valor afegit. Al revés. A vegades crec que la militància és un acte de valentia. No em consider més apte o menys pel fet de no ser militant. La meva militància social, política i de país és la mateixa que si tingués carnet d’un partit. No en tinc, però no som ni independent ni equidistant. No militant, però a una conselleria de Més. I ho vull agrair.

—Quines són les prioritats que ha de marcar el pla estratègic de Cultura?
—El pla ha d’establir quines han de ser les polítiques culturals dels deu o quinze anys vinents, una vegada analitzada la situació actual. Evidentment, són plans que no tenen efectes a curt termini. No crec en la política cultural de focs artificials que després no deixa res. El pla també ha de ser molt transversal, perquè no tindria sentit que un futur govern el deixés al calaix. I d’aquest pla, n’han de penjar uns altres plans. Per exemple, un pla de foment de la lectura. També ha de ser un pla amb vinculació pressupostària. Sense diners, no fem res de bo. Ha de contemplar la llei de mecenatge, de taxes digitals. El pla també ha d’arbitrar la creació d’un consell participatiu de la cultura, que opini, valori i faci propostes de manera independent. No ha de ser un consell presidit per la consellera de Cultura. Ha de ser presidit per la societat civil. Tots aquests són eixos bàsics. I finalment, és un pla que ha de tenir el ciutadà al centre. Ha d’entendre la cultura com un servei bàsic per al ciutadà i facilitar-ne l’accés. La cultura ha de ser un dret bàsic com l’educació i la sanitat.

—Quin encàrrec heu fet a Francesc M. Rotger com a director de l’ILLENC?
—Se li ha demanat que treballi en conjunt pel govern i per la conselleria. No hi ha d’haver regnes de taifes. No vol dir que abans n’hi hagués. Però hem de remar tots en la mateixa direcció. S’han d’afavorir les publicacions i la producció cultural en llengua catalana. Han de tenir una discriminació positiva perquè estan en una situació molt més fràgil. Aquesta és una qüestió que s’ha de modificar. I pens que les polítiques lingüístiques s’han d’aplicar a Cultura però també a les altres conselleries. I cal tenir en compte les indústries culturals, però també els creadors.

—Ara que parleu de llengua, trobeu que alguns sectors miren d’activar un discurs secessionista que no ha arrelat mai a les Illes?
—I tant. És que la legislatura de Bauzá va fer molt de mal. Tenir un president de les Illes que odia la llengua pròpia de les Illes i que mai no parla de llengua catalana sinó de mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer és d’una irresponsabilitat que encara en patim les conseqüències. Jo he demanat als grups del parlament que no utilitzin la llengua com a arma política. És un prec, però evidentment cadascú farà allò que trobi. Sí que és cert que recompondre aquest escenari de derrota de la llengua que va voler propiciar Bauzá és complicat. Ara ens trobam amb un debat superat fa trenta anys, quan es va aprovar la llei de normalització lingüística. L’aparició de grups com Ciutadans també propicia determinats debats superats. L’altre dia em demanaven si considerava que les variants dialectals estaven prou protegides. La meva resposta va ser que el català de Mallorca, el català de Menorca, el català d’Eivissa i el català de Formentera estaven perfectament protegits. Que la normativa de la llengua és genèrica, com passa amb totes les llengües del món. I que la pervivència de la rica varietat dialectal del català està perfectament protegida per l’obra dels seus escriptors.

—Quins plans teniu per a IB3? Els serveis informatius han de continuar essent externs? No són servei públic?
—La situació ideal seria que els serveis informatius estiguessin internalitzats. Ara com ara, amb la realitat pressupostària actual, malauradament no hi ha diners. No és possible. Pensem que en època del PP es va crear una televisió pública al servei del govern i dirigida per un càrrec polític amb un pressupost de 140 milions d’euros, i ara parlem d’un pressupost de 30 milions d’euros. És evident que la televisió pública necessita més pressupost. Nosaltres apostam per una televisió pública independent dirigida per periodistes i en català. Això no ha de ser incompatible amb l’òptima recepció de TV3 i de la resta de canals públics en català. Això no pot ser incompatible. La nostra televisió s’ha de relacionar amb la resta de televisions públiques dels Països Catalans. Aquest és un objectiu principal.

—Trobeu que el govern de les Illes hauria de prendre més la iniciativa respecte de l’Institut Ramon Llull?
—Evidentment, la implicació pressupostària i l’orgànica és, en aquest moment, a un nivell diferent que en la segona legislatura progressista. Però a vegades s’aconsegueixen moltes coses, també, amb una bona col·laboració. En aquest sentit, he de dir que Manuel Forcano, el director, se sent tant director del Llull a les Illes com al Principat. El Principat aporta vuit milions i mig a l’Institut i les Illes, tan sols cinc-cents mil euros. Però s’han fet coses conjuntes molt positives. Per exemple, la presència de creadors de les Illes a la Fira de Bolonya. Va ser un èxit perquè anàvem de la mà de l’Institut Ramon Llull. Per jo, com més implicació i responsabilitat tinguem dins el Llull, millor. Però si la fórmula que s’ha triat és l’actual, mentre col·laborem i treballem fort, ja em va bé. Crec que l’equip que dirigeix el Llull té molt present les Illes.

—Sou eivissenca. Quin és l’estat de salut cultural eivissenc?
—Jo crec que a Eivissa hi ha activitat i inquietud cultural, però que no surt enfora. Hi ha creadors i fan feina. A Eivissa falta més consciència de país. Això és innegable. Eivissa és una zona d’urgent intervenció lingüística, tal com la va definir Bernat Joan. És evident que hi estem perdent llegat per manca d’ús. A mi m’agradaria que hi hagués un moviment cultural a Eivissa més lligat a la llengua. Però, d’activitat cultural, n’hi ha. Li falta voluntat de projecció exterior. Crec que no valorem prou allò que fem, i ens pensem que no mereix sortir a fora. Hi ha manca d’autoestima cultural i de país. Això passa més a Eivissa que no a la resta d’illes.

Prepareu una llei de consultes que s’haurà de portar al parlament. Amb quin objectiu?
—Esperam poder-la enviar al parlament a final de juliol. És una llei que ha de ser una eina de participació i transparència. Serà una manera d’afavorir que els ajuntaments, els consells i el govern organitzin consultes ciutadanes sobre qualsevol tema. Vol afavorir que la ciutadania pugui participar dels afers públics. Consideram que consultar l’opinió és una garantia democràtica. No pot ser considerat mai una amenaça per a la democràcia, com pensen alguns.

—No hem de pensar que es vol seguir l’exemple del Principat?
—De moment, tenim la llei que obre canals de consulta. És una llei de consultes i prou. Però, si parlo en nom meu i prou, veig amb il·lusió el procés que fa el Principat. Perquè un poble ha de poder decidir el seu futur. Negar el dret d’un poble de decidir el seu futur no és ni mica ni gens democràtic.

—Quines conseqüències pot tenir la independència de Catalunya per a les Illes?
—Poden passar dues coses completament antagòniques. Per una banda, pot passar que Espanya s’adoni de les conseqüències de l’asfíxia econòmica de determinades comunitats, i obri una mica la mà perquè no segueixin l’exemple del Principat. Però pot passar també el contrari. Que acabi d’explotar encara més aquest model d’estat jacobí i acceleri la recentralització de recursos i competències. A les Illes, estarem a l’expectativa de què passa a Catalunya. El Principat serà un mirall per a les Illes. Sabrem què passa quan algú s’independitza. Si va bé, pot haver-hi un auge clar del moviment sobiranista de les Illes. Tot i que l’efecte espanyolitzador a les Illes i al País Valencià va ser molt més fort, en el passat, que no al Principat, si les coses van bé a la Catalunya independent, això pot ser un reclam important.

—En el cas de la cultura, tenir un estat d’una certa dimensió que la protegeixi pot ser un bon revulsiu.
—Ja ho crec. També s’hauria d’interioritzar al Principat que Països Catalans es conjuga en plural. El nostre ha de ser un projecte plural i divers. Seria bo que amb la independència no es passàs d’un centralisme de Madrid a un centralisme de Barcelona. El Principat ha de tenir en compte la perifèria del país.

VilaWebVilaWeb

FavoriteLoadingAfegir a favorits

Be the first to comment on "Fanny Tur: ‘El Principat serà un mirall per a les Illes: sabrem què passa quan algú s’independitza’"

Deixa un comentari

Translate »