CINEMA OPINIÓ

La percepció de la tecnologia a Star Trek

Jordi OjedaCCT – Cinema-Ciència-Tecnologia La ficció a les seves diferents formes d’expressió és un instrument fonamental per a la divulgació de la ciència i la tecnologia. Un dels títols que va contribuir a fomentar moltes vocacions científiques entre el jovent va ser sens dubte la sèrie Star Trek, creada per Gene Roddenberry. Aquest any se celebra el cinquantè aniversari de l’emissió del seu primer episodi el 8 de setembre de 1966 a la NBC, en…

Llegir més

Llum, càmeres…

Iaia TonetaPenícules Molt bones! Sóc la iaia Toneta i sóc una dona cinèfila. Amb cinèfila vull dir que m’agrada anar al cine i seure a la primera fila, que és on les penícules es veuen millor i ningú te tapa… S’entén, oi? Cine…Fila… Cinèfila! He he he! I després d’aquesta petita broma que havia de fer per estrenar la meva secció a El cinèfil, anirem a fer les presentacions tal com Déu mana. Com he dit,…


‘Sí ministre’ i el punt d’equilibri

Damià del ClotPolitika Fikció Després de confirmar-se com una de les millors sèries de televisió, els autors Anthony Jay i Jonathan Lynn van adaptar Sí, ministre en format llibre. La mítica sèrie de la BBC passava de la pantalla a les llibreries. I l’èxit no és va fer esperar: Sí, ministre va ser guardonat amb el British Academy Writers Award, va vendre més d’un milió d’exemplars i va elevar-se a la categoria de best-seller. No…


Sadako i la descoberta del cinema asiàtic

Oriol EstradaAbducció oriental A mitjan dels 90, per a molts dels cinèfils de casa nostra, el Japó era el país on bàsicament es feien pel·lícules de samurais i de paios disfressats de monstre que esclafaven maquetes de Tòquio. Potser coneixien molt bé a Akira Kurosawa, l’autor de Els set samurais, però més enllà d’una sèrie de pel·lícules rodades entre els anys 50 i 60, poca cosa més se sabia del cinema japonès. Però una cinta…


‘The 100’: la millor-pitjor sèrie del moment

Marcel PujolEl serièfil La quantitat i qualitat de les sèries produïdes en l’última dècada és tan immensa, que escollir-ne una per tal d’estrenar aquesta secció és una tasca altament complexa i arriscada. La lògica, o la raó -digueu-li com volgueu- diria que la millor opció seria començar parlant d’una sèrie de culte. Una que hagi estat rebuda amb grans elogis per la crítica i que sigui pràcticament impossible dir que no t’ha agradat, a no…


Futbol, traïció i hòsties

Roger BanquéCinemaScore Sent el meu primer article aprofitaré per presentar-me. Sóc en Roger un cinèfil/serièfil (es diu així??) normalet però un autèntic malalt de l’esport televisat/visionat/serialitzat/9milímetralitzat i us parlaré a la meva secció de pel·lícules i sèries relacionades amb l’esport. Els camins de l’esport, com els del Senyor, són inescrutables; però espero que la meva visió us ajudi a escrutar diferents històries, des d’èpiques i plenes de moralitat a veritables exploracions de la baixesa humana…


Una de pirates

Marc CarretéVeus del més enllà Ja fa dies que el bo d’en JR Armadàs, company d’aventures cinèfiles i literàries, i flamant director d’aquest nou mitjà sobre cinema, em va proposar escriure-hi periòdicament una columna. I donat que sóc, per dir-ho així, del ram, de seguida vaig preguntar-li si es tractava de fer crítica, cosa que no entrava gens dins les meves inquietuds, ans el contrari. Doncs sabent de primera mà el que costa fer una…


A Hollywood 1 + 1 no suma 2

Àngel ComasSense crispetes La lògica comercial de Hollywood no te res a veure amb les regles de l’aritmètica. Una pràctica molt habitual es sumar, sí, però amb afany de multiplicar. Ho fan normalment en el cinema de superherois i des de sempre amb personatges del gènere fantàstic i de terror. La fórmula busca bàsicament la multiplicació dels beneficis. Un sol personatge dona X, si en poses dos ha de donar X+X+X, tres vegades com a…


Els dinosaures tenien mala baba

Iaia TonetaPenícules Si l’any 92 tots vam estimar o odiar una simpàtica criatura que va ser la mascota dels jocs olímpics de Barcelona, el Cobi, l’any següent va passar una cosa semblant amb una espècie sencera d’animals: els dinosaures! Efectivament, l’any 1993 es va estrenar una penícula que va marcar una abans i un després al món del setè art. Estic parlant de Jurassic Park, o com diríem en català, Parc Juràssic. Al revés. Aquest coi d’inglesos…


Mentalitats psicopàtiques

Irene SolanichL’escena del crim Què fa que una ment perversa sigui realment perversa al cinema? Quines són les característiques que diferencien els psicòpates realment pertorbats dels criminals de carrer? El més probable és que no sigui una part inherent de la mentalitat humana sinó l’objectiu. Per què maten, roben, violen, atraquen? Què n’obtenen? La resposta de les ments pertorbades és plaer, satisfacció o via d’escapament a algun tipus de trauma. La resposta d’altres tipus de…


Translate »