CINEMA – CRÍTICA

Tota la comèdia que faria per ella

JR ArmadàsDirector d’El cinèfil Comèdies catalanes i en català costen de veure al cine (no tant a la TV). És per això que l’arribada de Mil coses que faria per tu a la cartellera és ja de per si una bona notícia. A més, aquest vodevil rodat a València amb un càsting mig català mig valencià compleix el seu objectiu principal que no és altre que distreure’ns i fer-nos passar una bona estona a la butaca…

Llegir més

L’èpic explotat a la màgica exponència

Ylenia CañadasCap de continguts d’El Cinèfil Realitzar cinema avui en dia és tota una gesta de valor pels cineastes i productors, ja que les ajudes són mínimes o escasses. Tot i així, cada vegada és més freqüent desenvolupar projectes amb capital privat. Aquest és el cas del film català Pàtria. La llegenda d’Otger i els 9 barons de la fama, que amb un pressupost mínim ha desenvolupat la primera producció èpica catalana amb tocs fantàstic…


L’èpic explotat a la màgica exponencia

Ylenia CañadasCap de continguts d’El Cinèfil   Veredicte: El millor: El català que es parla està elaborat i treballat, l’originalitat del guió, les excel·lents ubicacions i el sentiment històric vers la Terra. El pitjor: L’essència de TV-movie que denota i la sobreactuació d’algun actors. Nota: 6 Crítica – EL CINÈFIL Ylenia Cañadas


El record com a llosa

JR ArmadàsDirector d’El cinèfil La pel·lícula Nagasaki: recuerdos de mi hijo (母と暮せば) va ser la que el Japó va seleccionar per competir per l’Oscar al film de parla no anglesa però no va ser nominat. Després de veure-la al BCN Film Fest en preestrena arriba ara a les pantalles amb una història amb una alta càrrega de sensibilitat i amb la intenció de mostrar-nos amb una mica més de detall aspectes de la societat japonesa….


Fantasmes de disseny personal

Ylenia CañadasCap de continguts d’El Cinèfil La pel·lícula francesa dirigida per Olivier Assayas (Paris, je t’aime o Carlos, le film), sota el títol Personal Shopper, va sorprendre a la passada edició del Festival de Cannes per endur-se el premi a la Millor Direcció (ex-aquo amb Cristian Mungiu per Los exámenes). A més, ha anat donant la volta al món per diversos festivals de cinema, fins que va aterrar al passat Festival de Cinema d’Autor de…


Una barreja de tots els Aliens

JR ArmadàsDirector d’El cinèfil La d’Alien ha estat una saga irregular. Avui en dia ningú posa en dubte la primera i la segona entrega, amb caràcters i fins i tot gèneres molt diferents, són gairebé obres mestres. Lloades i reivindicades. Font d’inspiració estètica. No ens posarem ara a a analitzar tot la saga pel·lícula per pel·lícula però sí que és necessari fer una mirada enrere perquè Alien Covenant serà interpretada per molts com una tornada als…


Poètica fascinació per la civilització perduda

Ylenia CañadasCap de continguts d’El Cinèfil David Grann va publicar al 2009 la novel·la The Lost City of Z, la qual descrivia esdeveniments reals respecte l’explorador britànic Percy Fawcett qui cercava la ciutat daurada seguint el riu Amazones fins al seu origen. Anys més tard, James Gray agafa les regnes per a transformar aquesta història a la gran pantalla i mostrar què va passar realment amb aquesta història. Durant segles els europeus varen discutir sobre…


Els vampirs interiors

JR ArmadàsDirector d’El cinèfil Quan tens davant una pel·lícula de vampirs ràpidament penses en sang, violència i tòpics. Esperes trobar-te personatges de pell blanquinosa i immortals que fugen de moderns Van Helsings que pretenen salvar-nos de l’amenaça dels xucla-sangs. El primer que et trobes en “entrar” a Salvación és un film que fa servir el mite de Dràcula per explicar una història d’inseguretats i pors adolescents. La por a la mort, la por a ser…


Zombis, i altres infeccions

Martí AragonèsM.A. Confidential Un dels fenòmens del cinema de gènere de l’any passat va ser sens dubte el de Train to Busan, ja que per a molts va suposar una reconciliació amb la temàtica zombi en la seva vessant més lúdica i salvatge. Però aquell tren ple d’infectats que partia en direcció Busan deixava enrere una capital sud-coreana on encara hi havia alguna història per a explicar. Aquí és on apareix Seoul Station, que completa…


El rock no passa mai de moda

Ylenia CañadasCap de continguts d’El Cinèfil El film Casi Leyendas de Gabriel Nesci (Días de vinilo o Daños Colaterales) va ser preestrenat dins el marc del Bcn Film Fest obtenint el guardó del Premi del Públic a la Millor Comèdia de la secció Cinema amb Gràcia. La clau del seu èxit és ser una comèdia lleugera, sense pretensions, més que no pas entretenir al públic amenitzant amb un guió dinàmic que encerta amb els seus tocs d’humor…


Translate »